Sempre m'ha agradat anar a comprar roba o sabates, però això de buscar un bikini sempre em costa més. Avui me n'he estat mirant, i sempre em passa el mateix... no en trobo cap que m'agradi. La realitat però, és que no m'agrado dins un bikini. Segurament això no em passaria si fós una noranta-seixanta-noranta o bé si fessin els bikinis més grans, coi! La veritat és que tinc una talla força normal, una 40, en canvi quan vaig a buscar bikinis sempre he de provar-me una XL de calceta, és a dir, la talla de super grassa. Si jo em sento així com es deuen sentir les noies que fan talles més grans que les meves? És imprescindible fer-nos creure que tots hem de ser prims i que hem d'encavir-nos en talles diminutes i estretes? Segurament hauré de plantejar-me anar a comprar el bikini a una tenda de
senyores, enlloc de comprar-me'l en botigues de noies de la meva edat (en tinc trenta, tampoc sóc tan gran ,no?). El problema és que no suporto les flors (
floripondius en dic jo) ni les ratlles , sobretot les horitzontals (ja m'enteneu.... et fan més horitzontal i quan vas en bikini és una cosa que no convé massa...)...
Buscaré el meu nou bikini, llis a poder ser, que no em faci sentir com una butifarra i començaré la temporada de platja amb dignitat i amb el cap ben alt!
Ben mirat, hauria de començar la temporada fent nudisme, i un tema menys de què preocupar-me... no trobeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada