dijous, de desembre 28, 2006

Me and you and everyone we know

Ja m’he recuperat del tot del meu refredat. Ara m’estic recuperant de l’empatx gastronòmic i familiar a què he estat sotmesa els tres últims dies. De manera que un cop ja vaig aterrar de nou a Barcelona, em vaig decantar per anar a veure una pel.lícula. En principi em feia gràcia veure Flores rotas i El jardinero fiel. Ho dic en castellà. Però al final, em van convèncer per anar a veure una altra pel.lícula: Me and you and everyone we know. Ho dic en anglès. Total, m’assec a la butaca. Tanquen els llums. Comença la pel.lícula. Imatges que es queden a la teva retina. Troços de vida de gent que no es comunica. De peixos tancats en bosses de plàstic que sense saber per què ni com acaben esclafats en una autopista. Una artista que anhela que algú la truqui i li digui una sola paraula: macarroni. Un nen que juga a ser un pervertit i que sense saber-ho es troba immers en una història de sexe virtual. Vides que no són vides. Vides que voldrien ser d’una altra manera. Impactant. No us deixarà indiferents.