dijous, de desembre 28, 2006

L'hoquei avui és roig i negre

De petita, un cop el meu pare em va portar a l'hoquei. La pista era una autèntica lleonera, és com m'imagino que devien ser els amfiteatres romans quan hi mataven els cristians o quan hi lluitaven els gladiadors. Recordo que vaig passar-ho malament, la gent s'escridassava i no entenia gaire un joc en què la pilota va excessivament ràpida, i en què, ho confesso, avui en dia encara no entenc algunes de les regles.Després d'allò hi he tornat algunes vegades, normalment sempre per veure jugar el Reus contra el Barça.

De tots és ben coneguda l'afició a l'hoquei de la meva ciutat, i sobretot la rivalitat entre el Barça i el Reus, tot i que companys, molts dels què animem al Reus, després també ens tornem bojos animant al Barça de futbol. En fi, fenòmens inexplicables sempre en trobareu. El meu germà de petit jugava a hoquei i el meu company era porter d'hoquei, encara que té el petit defecte de ser del Barça en tots els esports, així que sembla que l'hoquei ha format en certa manera part de la meva vida.

Estic contenta que haguem guanyat la Copa del Rei, encara que només sigui per tocar la pera als del Barça (d'hoquei). Després, us ho confesso, en un Barça-Madrid animo als blaugranes i m'oblido del roig i negre reusenc. Què hi farem, no m'ho tingueu en compte. Dic en un Barça-Madrid perquè difícilment miro algun altre partit que sigui de màxima rivalitat, perquè entre d'altres coses no m'agrada gaire seguir ni el futbol ni qualsevol altre esport. Però mireu, quan ets d'algun lloc, els records estiren i avui, no podia faltar un record pel Reus.