divendres, de desembre 29, 2006

Christo o l'art d'embolicar

Reichstag, Berlín


Christo és un nom que potser no us diu res. A mi tampoc no em deia res fins que no vaig arribar a la universitat. Teníem un professor de Teoria de l'Art que ens feia pensar (cosa que li agrairé sempre) i ens va plantar, allà davant, entre d'altres imatges una obra d'en Christo. Nosaltres, que ens pensàvem que ens parlaria de Kant o alguna cosa semblant, suposo que feiem cara de babaus.


Christo treballa amb la seva esposa, Jeanne-Claude i és un artista que ha embolicat des des Reichstag alemany, fins al Pont Neuf de París, ha omplert de portes taronges el Central Park de Nova York o ha plantat 1300 ombrel.les blaves i taronges en una Vall del Japó. Un artista que perseguix allò efímer, que embolica i desembolica.


La primera obra que els vaig ensenyar als meus alumnes d'art aquest any va ser una d'en Christo... M'agradaria que es plantegessin que no sempre les coses són com les hem previst,o com les tenim preconcebudes. La pregunta era previsible: "Profe, i aquest paio es guanya la vida embolicant coses? I això per què serveix?" I de què serveix pensar que l'art només pot ser una església romànica o una bona pintura impressionista?


Jo, sovint, quan estic embolicada penso en en Christo. Respiro fons i em dic, potser ara em sento lligada, però d'aquí uns dies, unes hores, ja no ho estaré. I sovint, funciona, tu.