dijous, de maig 31, 2007

M'escoltes?

M'escoltes quan et dic que vaig a votar sense ganes de votar, i que només ho faig perquè crec que ho de fer sabent que no servirà de res?Escoltes totes aquelles persones que s'han quedat a casa en aquestes eleccions, perquè no creuen en vosaltres?

Sembla que per primera vegada en els darrers anys, hi ha un polític que s'ha parat a pensar i a escoltar a l'electorat. Inaudit, no? Sembla que hi ha un polític que ha reflexionat sobre l'abstenció com un fenomen a tenir en compte. Sembla que per fi, hi ha un polític que no diu com fa l'alegria-de-la-huerta-Montilla (qui cada dia que passa em produeix més angúnia i més repugnància, i àdhuc i nogensmenys, ja ho puc dir,fàstic), que és un fenomen que es produeix perquè la gent ja està contenta amb el govern tripartit que tenim, o perquè hi ha gent que banalitza la política, referint-se als genis que fan possible el Polònia i el Minoria Absoluta, i que fan possible que els catalans poguem riure de la nostra trista realitat política, sense complexos de cap mena.

Em refereixo a en Portabella, que sembla que deixarà plantat l'Hereu, un prepotent alcalde, que només aspira a seguir cridant amb la bara d'alcalde a la mà, i que donava per fet que tindria els dos bufons de sempre a banda i banda per fer-li vent.

Tenint en compte que el meu vot ha estat sempre per als bufons de la cort, ja em sembla bé que un d'ells l'hagi deixat ben plantat. Em sembla valent i em sembla que la Mayol també podria passar de bufona a fer oposició, cosa que sabria fer, de ben segur, molt i molt bé.

Em sembla que els socialistes s'haurien de trobar més sols, sense bufons. Si en Portabella aconsegueix fer un gir dins el partit, potser molt bufons ens deixarem de sentir com a tals, algun dia. M'has sorprès Portabella, però tinc dubtes: si haguessis tret un bon resultat, seguiries sent un bufó? i... per què no ho vas dir abans, que no pactaries amb l'hereu d'en Clos? Has escoltat les bases?


M'escoltes quan et dic que estic fins als collons d'esperar-me perquè tu, Tete, em diguis on coi he d'anar a treballar el curs vinent?


Fa molts mesos que vaig omplir més de cent codis de centre de secundària, on em podrien enviar a treballar els dos propers cursos. Ara, després d'una resolució provisional, i una de definitiva, segueixo estant a l'expectativa. M'encanta el vocabulari específic que feu servir, tot ple d'eufemismes que no enganyen a ningú. Es pot saber per què m'he d'esperar fins a l'agost fins saber quina destinació em donareu? Es pot saber per què m'he d'esperar igual que els opositors d'aquest estiu, si tinc dos cursos com a funcionària a la meva esquena? Es pot saber per què he de tornar a omplir un altre formulari, aquest cop telemàtic? Es pot saber per què l'administració ens fa les coses tan difícils?

Estaria bé que ens poguessim organitzar les nostres vides, almenys amb dos o tres mesos d'antelació, més que res per saber on anirem a treballar els pròxims dos anys de les nostres vides.

Gràcies per escoltar-nos i per preocupar-te, Tete, de que els nostres alumnes de primària i secundària tinguin un nivell d'anglès de primera, quan acabin el batxillerat o els cicles formatius (no t'ho creus ni tu!). Gràcies per garantir la qualitat de l'ensenyament públic en aquest país.

M'escoltes quan et dic que Reus és Juantxi i el demés són tonteries?

Sí, l'arcàngel Ariel ha aconseguit ser regidor de Reus. La CORI (diminitiu reusenc per excel·lència d'aquelles noies que es diuen com la patrona de la ciutat,Misericòrdia, i que sempre acaben sent Coris o Coies) ha aconseguit més de 1800 vots de reusencs que estan farts dels mateixos de sempre, i que han volgut votar la CORI molt probablement com a una manera de protestar molt més efectiva que quedar-se a casa.

Per aquells que no estigueu familiriaritzats amb el món Juantxi, us convido a visitar les webs del partit i del mateix Elvis reusenc i deixeu-vos emportar per la flaire Juantxi, que no pretén una altra cosa que ser aquell gra al cul que a tots els polítics molesta, i que per molt que te'l rasquis, seguirà picant. Qui li piqui, que s'ho rasqui.

M'escoltes quan et dic que en Cuní ahir es va tornar boig davant tres votants de Plataforma per Catalunya enfrontats a Pilar Rahola?



M'escoltes quan et dic que ja torno a caminar sense crosses?

Ja ha passat més d'un mes i sembla que ja torno a estar en condicions de tornar a reprendre la meva activitat quotidiana, ara que encara sé on treballo fins al juny. Sembla que mirar per la finestra s'ha acabat i que dilluns tornaré, amb ganes de córrer i saltar, i no parar. I de que m'escoltis, tu també. I sobretot, d'escoltar-vos a tots.

Si ens escoltéssim més, potser les coses ens anirien d'una altra manera, a tots.




Get this widget | Share | Track details

dijous, de maig 24, 2007

Eto'o, ets un alumne malcriat

L'Eto'o cada dia més em recorda a un alumne malcriat. A aquells que no saben treballar en equip i que enlloc de reconèixer els seus propis errors, es fixen sempre en els companys i es xiven a la profe de les malifetes que fan els altres."A ell li has posat un 4'8 i a mi un 4,25, i tenim les mateixes preguntes bé. No ho entenc."

La única diferència és que ell no té 16 anys, en té deu més i que cobra molts diners per córrer darrera una pilota.

Tens nom bíblic, però et trobo un personatge molt fosc, i que no en facis interpretacions racistes, d'aquesta frase, si us plau,que ets especialista en explotar el racisme per fer-te la víctima... Si les dones féssim això cada dia, t'asseguro que no ho aguantaries. Ara, això sí, tu et permets el luxe de dir-los "carinyo" a les periodistes que t'entrevisten, i et quedes tan ample...

Sembla que t'agradaria molt que el Barça perdés la lliga, perquè sinó no s'entén que concedeixis unes declaracions al Marca, en la que la tornes a vessar, i tornesa llençar insinuacions contra alguns companys (de qui no dius noms, com sempre). Molt típic, això de llençar la pedra i amagar la mà. Molt valent, sí senyor. I després no ens facis abraçadetes a l'entrenament, perquè no som tontos ni fem parvulari.

Aquest personatge em recorda a un piròman. Encén focs per allà on passa, i després vol fugir corrents. I el pitjor de tot, és que acabarà un altre cop vestit de blanc, i sinó, ja m'ho direu.

No sóc futbolera de socarrel. Només miro algun partit de tant en tant, però sóc del Barça, això sí. I em sembla que sigui en l'àmbit que sigui, és intolerable que surti un personatge fent una roda de premsa i insulti als periodistes que té al davant fent la seva feina, munti en còlera quan algú li diu les veritats i reconegui que si el seu equip perd la lliga, serà per culpa de la premsa. Au vinga noi! Vés a pastar fang! Necessites un canvi d'aires, i necessites que algú t'ensenyi una mica d'educació. Un equip no funciona si algun membre d'aquest equip constantment posa pals a les rodes. I dius que no tens amics al vestuari?

D'acord que vas de "Papa Eto'o" i que regales ambulàncies als nens del teu país. Em sembla que ho podries fer igual, sense fer-te la foto cada vegada que ho fas. Em sembla que jugues molt bé al futbol, però ets un pèssim company i una pèssima persona. Estàs tocant fons, i quan acabis la carrera, pots acabar en el llot.

No vols el millor pel club, vols el millor per tu mateix, i tens pinta de traidor i els traidors, no saben perdre. Tu tens mal perdre, i mal guanyar, i no et mereixes l'escut que tants cops has petonejat. Si treballessis en qualsevol altra feina, ja series al carrer, i amb tota la raó. Si no t'agrada l'empresa on treballes, ni els companys, ni les condicions, ni els periodistes, ni res de res, què hi fas aquí?


dimarts, de maig 22, 2007

diumenge, de maig 13, 2007

Dret o assegut




Arribes a un local, diga-n'hi bar, diga-n'hi restaurant o discoteca o el què vulguis. Normalment et trobes dues portes, una per nens i una per nenes. Moltes vegades la cua del lavabo de nenes és interminable, i sovint avança molt a poc a poc. Llavors veus que la porta del lavabo dels nens, és buida i que té balda. Jo sempre, en aquest cas, m'hi fico. És veritat que sovint, els de nens són més bruts que els de nenes, encara que no sempre, he de dir. Ara sempre, t'hi trobes la segona tapa del wàter aixecada o bé impracticable del tot. És el que té pixar dret,suposo. Però sovint, a altres hores de la nit, això importa poc, perquè en aquests llocs sempre acabes pixant dreta. Ho trobo d'idiotes separar els lavabos de nens i nens si no tenen pixador, perquè total, ens trobem dins de quatre parets, on hi podem orinar, pixar, evacuar, mudar l'aigua del canari, canviar l'aigua de les olives o fer un pipí, com vulgueu. M'agraden els locals amb lavabo unisex, com el de la Bàscula (restaurant del Born, a Barcelona) per exemple o com el de casa meva, sense anar més lluny.

També hi podem fer altres coses, sí, com buidar, excrementar, femtar, fer les nostres feines, fer de ventre, fer l'ou, plantar l'estaca, carbonar o com diríem més freqüentment, cagar. A la via, o no, depèn de l'estat d'ànim en què ens trobem.
Ara, jo als llocs públics, no hi acostumo a fer una altra cosa que fer un riuet, digueu-me fina.

Sí, ja ho sé, em deixo altres coses que es poden fer en un lavabo públic, com drogar-se una miqueta, fer-la petar amb l'amiga o l'amic, maquillar-se, pentinar-se, parlar per telèfon, fer-s'ho amb algú, o simplement, plorar-hi. Aix...!

Els lavabos públics solen estar una mica bruts, bruts, molt bruts o fastigosos a matar. L'última opció és la més corrent, i sovint, no hi ha paper, no tenen escombreta i l'aigua no funciona, ah! i et demanen que llencis el paper inexistent en un cistellet, cosa que em repugna fins a extrems inexplicables.

Hi ha gent, però, que no utilitza pas els serveis dels locals, sinó que prefereix fer pipí al carrer. I sobretot els homes, i no miro a cap home. D'acord... aixeco la mà, i reconec, com en l'anunci de la Coca-cola, que sí, alguna vegada jo també ho he fet... vinga.

Fa uns dies, caminava pel carrer. Vaig sortir del metro.(Quins conceptes més bonics, ara que ho penso: caminar, sortir del metro...). I vaig veure una senyora tota emperifollada de cara a una paret. Portava el cabell tenyit, molt tenyit d'un groc escandalosament grogós, amb unes arrels negres força considerables. Sabates d'agulla negres. Anava molt maquillada, i portava una bossa grossa penjada. Portava una faldilla negra, plisada. Només vaig fer-li una llambregada ràpida. Però va ser prou ràpida per descobrir el membre entre les seves mans, amb les ungles pintades de vermell intens. El xorret de pipí rebotava contra la paret. I només una dècima de segon, però em va mirar de fit a fit. Em vaig posar violenta. Com si quan ets petit, la mare et descobreix fent una malesa. Hi ha gent que pixa dret, i hi ha gent que pixa asseguda, en fi...

dijous, de maig 10, 2007

Aturada forçosa

Recordo poques ocasions de la meva vida en què he hagut de parar màquines, però aquesta n'està sent una. El meu dit, fracturat, inmobilitzat, i les crosses m'acompanyen per tota la casa, que per sort, no és cap palau. Em puc moure pels, a tot estirar, 65 metres quadrats sense masses problemes. Ara ja sense caixes.

Recordo aquella vegada que vaig estar ingressada a l'hospital de Sant Joan, a Reus, per un possible atac d'apendicitis. Dic possible, perquè la inflamació va baixar miraculosament i no va caldre operar. Vaig ser-hi una setmana i em va semblar una eternitat, feia BUP i va ser la primera vegada que vaig haver-me de quedar en un hospital, i la única.

També he tingut diversos esquinços, alguns per accidents de moto i d'altres perquè sí, perquè els meus turmells de vegades, tinc la sensació que són fets de vidre. L'aturada llavors va ser de quinze dies, i sempre, sempre, he anat a treballar o a classe, amb esquinç inclòs.

Quan em van despedir de Planeta, l'any 2002, la cosa va ser diferent. Recordo que tenir una feina que t'agrada molt, amb un sou més o menys decent, i treballar al costat d'uns companys, que ja eren amics, i perdre-ho d'un dia per l'altre, em va enfonsar del tot. Podia caminar, però no volia fer-ho. Perquè era més fàcil quedar-se rere el vidre de la finestra, en pijama, fumant, fumant de tot i força. Sense saber què fer, en què malgastar tot el temps del món que tenia, sense saber què fer amb el meu temps lliure que tothom em deia que havia d'aprofitar tant i tant. No tenia ganes d'aprofitar el temps lliure, volia que em tornéssin la meva feina, la meva taula, el meu ordinador, el meu càrrec, els meus companys i la meva vida.

Ara, no puc caminar, i sí que voldria fer-ho. Però també em veig obligada a mirar rere la finestra, però ja no vaig en pijama, em vesteixo i faig passar el camall dels pantalons amb molt de compte per no tocar-me sense voler el collons de dit. Ja no fumo. Fa dies que no vaig en bicicleta, ni en moto. I he demanat la primera baixa de la meva vida. Tinc temps per llegir, per corregir els exàmens finals dels alumnes de Batxillerat amb calma, d'escoltar la ràdio, de baixar-me tota la música que m'agrada de l'e-mule, de llegir tots els blocs del món, d'arreglar l'habitació nova, i de pensar en el futur. I no em sento sola, perquè no estic sola. Quan t'atures i respires, deixes de treballar, i fas una pausa, te n'adones de que un dia és molt llarg, encara que nosaltres el veiem molt curt, perquè passem per sobre el temps i no ens n'adonem. Rere la finestra la gent va amunt i avall, amb pressa, carregada i atabalda, feliç o no, però no s'aturen. Ells no.

Em costa no córrer, perquè m'agrada agafar velocitat. Caminar per nous camins...

"Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous"

"Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor"


... i em sembla que l'estic a punt de trobar.

dissabte, de maig 05, 2007

Prou Populisme del PP

"Es horrible que la cantant Isabel Pantoja hagi estat detinguda i hagi passat unes hores a la presó, mentre l'etarra Ignacio de Juana Chaos passeja pel carrer. Alguna cosa no està funcionant com és degut perquè es produeixin aquests contrastos".


Ignacio Astarloa, secretari executiu del PP de l'àrea de Llibertat (¿?) i Justícia.



"Hi ha decisions difícils d'explicar, que tenen a veure amb la intenció del Govern de despistar l'atenció d'assumptes de gran calat com la impugnació de les llistes d'ANV o de l'OPA d'Endesa, com la detenció d'Isabel Pantoja, aquesta nit"

Eduardo Zaplana, portaveu del PP al Congrés dels Diputats.

"Espero que la tonadillera Isabel Pantoja estigui al carrer abans del pròxim 12 de maig, ja que ha de venir a actuar a Valladolid".

Francisco Javier León de la Riva, alcalde del PP de Valladolid.

"La detenció d'Isabel Pantoja és una cortina de fum per tapar las pròpies vergonyes del Govern Zapatero"


Miguel Arias Cañete, responsable d'Economia del PP.


"No bebo otra cosa, agua aparte, nada más que vino"
" Déjeme que beba tranquilo, mientras no ponga en riesgo a nadie ni haga daño a los demás."
"No puede ir a más de tanta velocidad, no puede comer hamburguesas de tanto y además se le prohíbe beber vino; déjeme que decida por mi, que en eso consiste la libertad"
"Es como esos letreros por las autopistas que dicen 'No podemos conducir por ti'; y quién te ha dicho a ti que quiero que conduzcas por mí".


José María Aznar, president de FAES.


Disfruteu de la seva extraordinària intel.ligència: