divendres, de desembre 29, 2006

Natascha Kampusch



Tenia 10 anys quan contenta, un dia anava a l’escola. De sobte, un home que conduïa una furgoneta blanca tunnejada l’empeny i l’obliga a seure al seient del darrera. La porta a casa seva, i la instal•la al garatge de la vivenda, un espai fred i humit, dissimulat amb un paper rosa xiclet a les parets. Amb els anys, aconseguí pujar a la vivenda, i compartir amb el seu segrestador algunes hores del dia, fent-li de criada i vés a saber què més.


Només ha tornat a tornat a sortir-ne vuit anys després. Un dia, el 23 d’agost del mes passat, en un moment en què ell, a qui ella anomena Mister P estava entretingut parlant per telèfon, decideix obrir la porta de la casa i començar a córrer carrer amunt. Veu una veïna a la cuina, li demana que truqui la policia. La vénen a buscar i la treuen de la casa, davant una muntanya de periodistes armats amb els seus flaixos, amb un manta ronyosa tapant-li el rostre, com si es tractés d’una assassina.


Mister P, en adonar-se del seu descuit i de la seva pèrdua, decideix suicidar-se tirant-se a les vies del tren.


La història és ben coneguda, i està ben documentada, i l’hem pogut llegir a tots els diaris i seguir a totes les cadenes de televisió. Ara la noia concedeix entrevistes i relata la seva història, davant la atenta mirada dels seus psiquiatres.


Tothom li ha vist el rostre, un rostre que coincideix amb exactitud amb el retrat robot realitzat per la policia uns mesos abans. Tothom li ha vist els ulls... però què hi deu haver darrera aquesta mirada realment? Que s’hi pot amagar dins una persona que ha passat de ser una nena a ser una dona dins una capsa de formigó amb un home que l’ha fet servir per portar a la pràctica el mite de Pigmalió? Com podem imaginar que hi hagi un ésser humà capaç de viure vuit anys amagant aquesta situació? I com és que nosaltres, els espectadors, hem de ser espectadors del què ella ens explica sota la tutela dels seus actuals cuidadors, que no la deixen sortir del millor hospital psiquiàtric d’Europa? Quan serà lliure del tot? Probablement mai més.