diumenge, de desembre 31, 2006

L'home que va ser engolit per una claveguera

clauer maleït


Sortia de la feina, era negre nit i pensava en les seves cabòries. Sempre plegava tard de treballar, tenia un horari estrany, sempre treballava “de tardes”, com diu ell. Portava el clauer entre els dits, i hi anava jugant, mentre jugava també amb els seus pensaments.


El seu cotxe era aparcat al davant de la feina, i en un moment seria a casa.

Sabia que en trajecte es trobaria aquella claveguera quadrada, que veu cada dia quan es dirigeix a la feina. El que no sabia era que sense saber com, el clauer passaria de ser a la seva mà dreta al fons de la claveguera en menys de tres segons.


Va pensar que el millor que podia fer, era anar a buscar una eina al cotxe per intentar aixecar la tapa de la claveguera, per veure si així, podria recollir les claus. Així ho va fer. Era una claveguera grossa, hi passava el cos d’una persona i les claus havien quedat just en un punt assequible, si estirava força el cos i prou els dits.


El seu cos ja no era tan àgil com abans, però ho va aconseguir. Amb mig cos a fora, va agafar fort el clauer. Estava content perquè tenia les claus. Però restava immòbil, capbussat dins la claveguera. Els efluvis i les olors el van començar a marejar, les nàuses van començar a aparèixer i estava a punt de perdre el coneixement, just quan la pudor de merda era ja absolutament insuportable.


Ningú no em trobarà, i demà al matí seré mort, amb el clauer entre els dits- va pensar. Cridava, però ningú no el sentia, ningú fa l’horari que fa ell i ningú no treia el gos a passejar. Com va poder, va aconseguir treure un braç i després l’altre, i després la resta del cos, i ajagut i vençut damunt la vorera, brut i esparracat, no deixava anar el clauer. Va començar a respirar de nou.


Quan va aconseguir aixecar-se, es va adonar que feia pena, que ben bé semblava un home sortit d’una claveguera, i com poder, va tornar col•locar la tapa allà on era. Com si allò fós un malson.Ningú no el creuria.


L’home que sortia de la feina és el meu pare. La història de les claus és verídica.
No em pregunteu com s'ho va fer per caure-hi, ni per sortir-ne, ni com era la claveguera, perquè jo tampoc no ho entenc...Us puc dir, que es troba bé, però que ha decidit enganxar el seu clauer als seus pantalons i no tornar a passar mai més per sobre d’aquella claveguera.


És possible que un home caigui dues vegades a la mateixa claveguera?


Digueu-me que no, si us plau.