Aquest cap de setmana jo sí que he carregat piles i no el meu alumne expulsat. Això d'anar al meu poble, em fa sentir enyorança i al mateix temps, quan torno a la gran ciutat, me n'adono que ja no sóc d'enlloc. Ara és l'època de l'oliva.
A la cooperativa del meu poble els pagesos de debò i els pagesos de cap de setmana fan una filera amb els seus tractors i cotxes per poder dipositar les seves olives a la cooperativa. Després d'un procés curt i senzill, podrem gaudir d'un dels millors plaers gastronòmics del món: el pa sucat amb oli, l'oli encara verdós de la primera premsada. Signe inequívoc que comença l'hivern i que d'aquí dos dies ja menjarem turrons. El gust i l'olor de l'oli acabat de premsar m'encanta.
Se'm fa extrany veure com la gent compra oli de girasol, per exemple. Jo fa segle que no compro oli en cap supermercat, no podria. Cadascú té les meves manies, una de les meves és cuinar amb l'oli del meu poble, denominació Siurana, faig propaganda.. Hi ha gent que el troba fort per l'amanida o per fregir, jo en canvi, trobo que cada dia tinc l'oportunitat de tenir un trocet del meu poble al meu paladar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada