M'agrada la gent amb sentit de l'humor. M'agrada ser de poble i no puc evitar que m'agradi el programa Caçadors de bolets.M'agraden la Maria, en Valentí i en Casimiro perquè em recorden als meus avis, i quan els sento parlar és que com si encara fóssin aquí amb mí. Una de les coses que més m'agradava fer quan era petita era caminar i caminar pel bosc amb el meu avi, buscant rovellons (al meu poble no cacem bolets, anem al rovelló, som així!) o anant a buscar borra pel pessebre per Nadal.
El dia 31 de desembre sempre anàvem pels camins a veure si trobàvem l'home dels nassos, però sempre se'ns escapava per cinc o deu minuts. Una llàstima.
Tot i que em considero reusenca d'adopció, en realitat sóc d'un poble ben petit anomenat Castellvell del Camp, a dos quilòmetres de la capital del Baix Camp. Ja no hi visc, per sort o per desgràcia. He canviat les Maries, els Valentins i els Casimiros per la senyora del primer o del quart. Procuro saber com es diuen els meus veïns, però sovint no es deixen conèixer del tot. També una llàstima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada