dijous, de desembre 28, 2006

Els Reis d'Orient no portaran coses per tota la gent

És evident que quan arriba Nadal és quan més conscients hauríem de ser amb el lloc privilegiat en què ens ha tocat viure. En un país del primer món, on podem menjar calent cada dia, on tenim un lloc digne on viure, on podem disfrutar del Nadal menjant sense parar...

No tothom té un lloc com aquest a casa nostra, és clar.Sense anar més lluny l'altre dia llegia al diari la història d'una dona que per culpa de la mala sort va acabar dormint en un caixer automàtic, on també per mala sort va acabar els seus dies víctima de la barbàrie humana i fou cremada viva perquè sí, perquè era allà, perquè li va tocar, per pura mala sort... Nosaltres en canvi, tenim bona sort i sembla que aquesta història ens és del tot llunyana. Però en realitat, a tots se'ns pot girar la sort, i ser víctimes d'una estafa, la nostra parella ens pot deixar, els nostres fills ens podem fer fora de casa, podem perdre la feina per milers de raons, la vida se'ns pot girar d'esquena en sec. És per això que tot embolicant els regals de Reis, cada any penso que sóc afortunada. No per tenir regals el dia de Reis, sinó per poder viure on jo vull viure, com vull viure, i encara que sense luxes, tenir tot el què puc necessitar per viure bé, viure a la meva manera.

Els Reis d'Orient no portaran regals per tothom que s'ha portat bé, ni carbó a tots els què s'han portat malament. Tots els nens del món no tindran regals, ni tots els polítics estúpids i maldestres seran castigats per no ser bons en la seva feina.

El món de fantasia es barreja amb la realitat. Jo de moment, encara puc sommiar que hi ha un món de fantasia, i ho reconec, encara em fa il.lusió embolicar els regals de Reis... i.... desembolicar-los també.