diumenge, de desembre 31, 2006

El Caso, 1982




El metro era ple de gent, però vaig trobar un seient lliure, i fent una ullada vaig veure que no hi havia cap persona gran a la vista, així que m'hi vaig asseure. Era hora punta, i no hi cabia ni una agulla.


De cop i volta, aixeco la vista i veig un senyor fullejant un diari. Fins aquí, tot normal. Sovint la gent llegeix al metro. Massa sovint la gent hi llegeix els "20 minutos", "adn", "metro", i d'altres, però bé... res a dir.


Em vaig adonar que el diari era d'un to groguenc molt poc freqüent. Poc a poc, m'hi vaig fixar millor. A la portada del diari una foto immensa d'una noia amb els cabells llargs i somrient. Un titular a sobre deia: "Mató a su novia y luego se suicidó". Vaig tirar la vista amunt i ho vaig entendre de seguida, "El Caso".


Sovint havia vist diaris d'aquests a casa dels meus avis, la meva àvia tan aviat deborava llibres d'en King, com d'en Muñoz Molina com llegia "El Caso". Tot ben farcit de sang i fetge, i de fets macabres, i el pitjor de tot, reals. Ella encara llegeix, però ja no llegeix "El Caso". Feia anys que no en veia un exemplar.
Vaig pensar que aquest diari ja no existia... i penso que ja no existeix... Vaig fixar la vista en la data del diari: 15 de juny de 1982. El senyor estava llegint un diari de fa 23 anys? al metro? un dijous a la tarda? Un diari d'assassinats que van passar fa més de 20 anys?


La noia que seia al costat meu, també s'hi va fixar... Em va mirar i va riure. Un comentari a cau d'orella: "un poco antiguo el periódico, verdad?"... "Sí, hi ha gent per tot ....Baixo aquí".