divendres, de novembre 23, 2007

Candel, in memoriam




"Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre
i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva
sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa
m'ha fet conèixer, d'alguna manera, totes les oscil·lacions d'un
estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar
absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular
d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis;
en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç
més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic".

La nova pobresa
Paco Candel



Nosaltres avui som una mica més pobres, perquè ell no hi és.

dimecres, de novembre 21, 2007

El cotxet



Ets en uns grans magatzems i tens ganes de fer pipí, o caca, depèn. Fins aquí tot normal, vas al lavabo i en fas, o de pipí o de caca, depèn. Però, i si vas amb un cotxet, què fas? Arribes al lavabo i veus que n'hi ha un de més gran, amb el símbol de la cadira de rodes. Penses, estic salvada. Però... està tancat. La senyora de fer feines és al lavabo de senyors, i molt amablement li demanes si et pot obrir perquè vas amb el cotxet, i tens ganes de fer pipí, o caca, depèn. Gens amablement et respon que no, que no pot, que ha de cridar als de seguretat i que no, que no pot ser. I prou. Et quedes amb la paraula a la boca i penses que la resposta de la senyora de feines és una broma de mal gust. Però no, és de debò. Així que encara al·lucinant, entres al lavabo de senyores. És estret i hi ha vuit cabines. Totes són estretes a més no poder, i el cotxet i tu no hi cabeu. El nen no es quedarà a fora tot sol, això segur. Però jo no puc marxar sense fer el què he vingut a fer. Així que busco la darrera cabina de totes, i hi entatxono el cotxet, que hi cap justet, justet. Però esclar, la porta queda oberta i el cotxet fa de barrera. I no és que em faci vergonya aquesta situació, però còmoda del tot tampoc no ho seria. Les altres dones van passat i em miren, amb cara de... què fa aquesta boja? . Però vergonya li hauria de fer a la senyora de fer feines, que tenint la clau a la butxaca no m'ha volgut obrir la porta del bany de minusvàlids, on hi cabia el cotxet, el nen i la mare pixona, sense problemes.

Així com em recordo de la senyora de feines del centre comercial, també m'enracordo força del senyor conductor d'autobús que aquest matí ha estacionat el seu vehicle a dos metres de la vorera, i just davant d'un arbre immens que m'impedia baixar amb el cotxet. Anar en autobús i portar un cotxet és una odissea diària. Normalment la gent ocupa l'espai per a cotxets, que també és l'espai per minusvàlids, per cert. I has de demanar que t'hi deixin posar. Després, pujar-hi ja és una dificultat i baixar-ne sense ajuda d'alguna ànima caritativa, és encara molt més difícil. Al meu fill segur que li agradaran els esports d'aventura, després dels sotracs que li fumo en pujar i baixar de l'autobús. Però millor això que anar en metro. La majoria d'estacions no tenen ascensor, i pujar el cotxet per les escales és una cosa que només faig dues vegades al dia: una quan surto de casa i altra quan torno. I m'estic posant catxes de debò.

Així que mares i pares que aneu amb cotxet, com us entenc! ara que formo part del col·lectiu. És ben bé que no penses en les coses fins que no t'hi trobes, de vegades.

Així que ja ho sabeu, si mai veieu una mare o un pare amb el cotxet en un transport públic, ajudeu-los, feu-los fàcil el trajecte, us ho agrairan de tot cor. Us ho prometo.

dimecres, de novembre 14, 2007

Per què diem això quan volem dir allò?


Què seria de nosaltres sense els eufemismes...




Interrupció voluntària de l'embaràs per abortament.

Passar a millor vida per morir.

Patir dels nervis per estar boig.

Danys colaterals per assassinat de civils en una guerra.

Tenir mal de cap per no tinc ganes de follar.

Relacions extramatrimonials per banyes.

Mal dolent per càncer.

Desaconsellar per prohibir.

Dona pública per puta.

Estat de bonaesperança per embarassada.

Relleu per cessament.

Reclús per pres.

Establiment penitenciari per presó.

Neteja ètnica per matança racista.

Funcionari de presons per carceller.

Home de color per negre.

Creixement negatiu per crisi econòmica.

Mètodes de persuació per tortura.

Anar de ventre per cagar.

Donar a llum per parir.

Intervenció militar per guerra.

Sense papers per immigrant.

Neutralitzar per assassinar.

Floreta per homosexual.

Braç armat per banda terrorista.

Membre viril per penis.

Violència de gènere per masclisme.

Transpirar per suar.

Patatona per vulva.

Extensions per postís.

Club per casa de putes.

Aula d'acollida per separar alumnes que venen de fora.

Acompanyant per parella.

Plenet per gras.

Subdesenvolupament per pobresa.

Sense sostre per pobre.

Tenir visita per menstruació.

Tercera edat per vellesa.

Chef per cap de cuina.

Residència per pàrquing d'ancians.

Onanisme per masturbació.

Assolir coneixements per aprendre.

Patir Síndrome de Down per mongòlic.

Persona de mobilitat reduïda per invàlid.

Necessita millorar per suspendre.

El Papa ha retornat a la casa del pare per el Papa ha palmat.

Caucàssic per blanc.

Fer l'amor per follar.

Lactància materna per mamar.

Incentivar per amenaçar.

Preservatiu per condó.

Esvoranc per forat dels collons.

Invident per cec.

D'ètnia gitana per gitano.

Alumne nouvingut per immigrant.

Mâitre per cap de cambrers.

Repte per problema.

Senyora de fer feines per minyona.

Excrement per caca.

Tripulant de cabina per hostessa.





Cessament temporal de la convivència conjugal per separació.

dimecres, de novembre 07, 2007

El català emprenyat.cat



D'acord, ell segurament no és català, però fa cara d'anar a treballar cada dia amb la Renfe, o no?

Signeu en aquesta pàgina web, si esteu emprenyats com ell.


http://www.catalaemprenyat.cat
/

dimarts, de novembre 06, 2007

Xavier Bosch, t'enyoro

Cada matí escolto RAC 1. Em vaig passar més de deu anys escoltant Catalunya Ràdio cada dia, quan estudiava a la universitat, i després, quan vaig començar a treballar, em llevava sempre amb aquell "Bon dia, són les vuit!"... però me'n vaig cansar, vaig dir prou. I llavors em vaig trobar amb en Xavier Bosch, un tio directe, menys capellanet que en Bassas, més directe, més punyent. I vaig continuar escoltant-lo fins que un bon dia, aquest estiu, va dir que ho deixaria córrer, que el seu "xiringuito" se'l quedaria en Basté.


En Basté el tenia associat a les nits, al futbol, al Barça, a les paraulotes, a l'estil barroer i desgarbat, al xafareig esportiu. No em lligava en Basté per al programa d'en Xavier Bosch,i és per això que vaig dir que no l'escoltaria quan en Bosch digués adéu definitivament. Vaig dir tornaria als orígens, a escoltar en Bassas, però no vaig poder, ni un sol dia el vaig tornar a aguantar. Així que ara consumeixo un programa ideat, pensat i parit per en Xavier Bosch, conduit millor del què em pensava -ho reconec- per en Basté. També em descollono amb els d'en Minoria Absoluta, i em fan molta més gràcia que a la tele, sempre m'ha passat.Ja fa uns dies vaig saber que en Bosch dirigiria l'Avui. Vaig pensar: "Coi! en Bosch, si que portava ben amagat!". Avui al matí en Basté ha fet seure en Bosch a la seva antiga cadira i li ha fet una entrevista. Ha dit que quan ho va deixar, ho va fer per motius personals, per descansar uns mesos per agafar aire. Però ràpidament havia tingut tres ofertes damunt la taula. Tres de grosses. I havia escollit dirigir l'Avui. Així que no s'ho portava amagat. No ho sabia ni ell.


Aquest matí, només de sentir-lo ja he començat el dia amb més bon rotllo, i és que... he de reconèixer que l'enyoro. Quina rucada, no?. No llegeixo l'Avui, i gairebé mai el compro. Però ara que sé que en Bosch el dirigeix, i que té el repte de fer créixer les ventes d'aquest diari, potser el compraré i tot. Ben mirat, sempre llegeixo el diari en castellà i és una imbecilitat que he de començar a canviar. En l'entrevista que li ha fet en Basté, he vist l'admiració, com si el deixeble li fés una entrevista al mestre. La mateixa admiració amb què en Bosch va entrevistar en Flotats en el seu darrer programa a RAC1, una entrevista-sorpresa preparada com a comiat en el seu últim programa. I consti que em va decepcionar que en Bosch admirés en Flotats, però ningú no és perfecte.


Només un consell, adimirat Bosch. Sé que ara treballes a Enric Granados 84. Jo també hi vaig treballar quatre anys entre aquelles mateixes quatre parets. No escoltis els mals esperits, si és que els sents. No et facin por els antics fantasmes amb tuf de Lara Bosch que per allà passegen. Els vells fantasmes de Planeta encara deuen ser per aquells passadissos, entre aquelles sales de reunions. No els facis cas quan et diguin que vagis trucant als teus col.laboradors i companys, per fer-los fora un a un sense contemplacions d'un dia per l'altre. Quan et vulguin fer tornar un cap fill de puta i manipulador. Confio en tu i sé que no els escoltaràs.


No et deixis influenciar pel passat. Compra sal i escampa-la pel teu nou despatx. Ni els mals esperits d'Enric Granados 84 et podran fer ser un mal professional. Sort. Ets el millor.



http://www.amicsrac1.net/fonoteca/fitxers/descarrega.php?fitxer=emar0607_comiat_xavi_bosch_20_07_07.mp3&nu