diumenge, de desembre 31, 2006

Dutxes al Born





Dissabte al vespre. Havia quedat amb uns amics per sopar a un restaurant del Born. És un local petit, d'aquests amb poca llum on gairebé no veus el què menges, però que m'agrada força, perquè tot és molt bo i no en pagues el gust i les ganes.


Teniem reserva però era ple a vessar. La cambrera ens va dir que ens havíem d'esperar almenys deu minuts més, i de cop i volta al carrer s'hi va aplegar tot de gent que esperava el segon torn.


De cop i volta, uns crits ens van distreure de la conversa. Una noia xisclava i queia aigua d'una de les finestres de sobre el restaurant. Una dona estava abocant una garrafa de vuit litres sobre els caps de la gent que esperava per sopar. Per sort, nosaltres quedàvem a reser i no ens vam mullar, però a la segona garrafa la senyora va fer diana sobre una noia, que va quedar xopa de dalt a baix.


Segons els amos del restaurant allò era habitual (¿?), i tot i que havien avisat a la policia nit sí, i nit també, la dona continuava la seva guerra a base d'aigua personal.
Quan finalment vam seure a la nostra taula, per la finestra vam veure com queia una tercera garrafa. La gent, que ara sí que ja havia fugit, i ja havia après la lliçó va obtar per cridar a la senyora (dic cridar com eufemisme d'insultar).
L'incivisme és una cosa difícil de solucionar. O hauríem de dir allò que la gent considera incívic o l'ajuntament considera incívic. Reconec que és un problema, que si vols dormir i la gent no et deixa dormir, tens un problema, i que en certa manera tots en som culpables d'això. Peró si són les onze de la nit, també? Potser també, i l'ordenança de civisme famosa hauria de procurar que els locals respectessin els horaris i la frase famosa "el son dels veïns". Per cert, a Sants també la policia han multat sis nois per redibuixar un graffitti preciós, que ja fa anys que hi era, a pagar més de 6000 eurus entre tots sis. És incívic també?


Si tens un restaurant al Born, pots donar reserves que puguis absorvir, de manera que la gent no es quedi al carrer fent soroll (o parlant , senzillament). Si tens la mala sort de tenir un restaurant a sota de casa teva, no sé si la solució és abocar garrafes d'aigua als clients quan encara no són ni les onze de la nit, encara que també puc entendre que molesti.



El sopar va ser molt bo i hi tornaré, segurament, però m'agafaré el paraigües, per si de cas.