Visca els tovallons de paper als banys públics!

L'altre dia vaig anar a dinar a un restaurant paquistanès-indi alRaval. Després d'haver-me empassat les pakores, les samoses i l'arròsbasmati amb pollastre i curry de rigor, vaig sentir la necessitatd'anar al lavabo. Quan em vaig rentar les mans, vaig aixecar la vista iem vaig veure a l'altra banda del mirall. A la meva esquerra un aparelld'aquests d'eixugar les mans, i malauradament, cap tovallola ni captovalló de paper a lavista. Quan vaig prémer el botó, no en va sortir aire calent, ni airefred. Res, cap reacció, em vaig quedar allà plantada estirant les mans,com si em faltés un bull. Era allà amb les mans rebejades, i vaig mirarde fit a fit aquell aparell odiós que no funcionava, ocupa espai i erainútil del tot, i que em feia fer el ridícul esperant d'ell unafuncionalitat que no tenia, em va decebre. De sobres sabia que no hi hahavia paper higiènic albany, perquè dos minuts abans havia utilitzat els "kleenex" que sempreporto al bolso. Així que vaig centrifugar-me les mans movent-les amunti avall, van caure unes gotes d'aigua al terra, però encara erenmolles. Finalment vaig optar per pasar-me-les pels camalls del texansun parell de cops, una sacsejada final i apa! ja estava. Una odisseaque m'hagués pogut estalviar si en lloc d'aquests aparells infernals hihagués hagut uns simples papers o paper higiènic amb què poguer-meeixugar les mans. Un aparells que per cert, fan un soroll infernal i noeixuguen bé, siguem clars d'una vegada.

On hi hagi una bona tovallola de rus... que s'apartin tots els aparells que expulsen aire a tota castanya del planeta!