divendres, de desembre 29, 2006

Converses amb el iaio galleguinho


Aquesta tarda havia quedat a la sortida del metro amb una amiga. Fins aquí tot normal. Aprofitant que hi ha un banc, hi he segut, perquè cosa rara en mi, he arribat vint minuts abans. De dins del bolso (que cada dia em pesa més!) he tret el meu paquet de tabac de “liar”, els meus filtres i el meu paperet smoking, i m’he posat a fer un cigarret... En realitat, havia deixat de fumar però hi he tornat... Vaig prometre que no em compraria cap més paquet de tabac, i de moment ho he complert, però és clar, ja ho sé, faig trampa! (uff! tema per un altre post!).

El iaio amb gorra blanca que tenia just al costat se m’ha quedat mirant amb cara molt estranya, em sentia observada i el cigarret no m’ha acabat de quedar del tot recte. Quan he fet la primera calada, he mirat de no tirar-li el fum a la cara, i he seguit fumant discretament. De cop i volta sento una veu que em diu:

Iaio:¿Sabe usté que fumar es malo, señorita?

Reusenca: Sí, ya lo sé, pero hay tantas cosas malas en esta vida! (m’ha sortit així, no ho sé...)

I: Pero, oiga, ¿eso que fuma qué es? ¿Eso que fuman ahora?

R: Noooo.... hombre!(jo fent-me la ofesa), es tabaco. Es que es más barato,sabe?

I: aaaaaaahhhhhhhhh! Y usté es de por aquí?

R: (li anava a dir que era reusenca, però que vivia a Barcelona, pero m’ha fet peresa!) Sí, de por aquí... (mirant el rellotge, encara faltaven més de 10 minuts per l’hora de la cita!)

I: Pues yo soy de Galicia, sabe? Me vine a trabajar jovencito... ¿Y qué está casada, tiene novio? ¿Y de qué trabaja usté?

Que si patatim , que si patatam. De cop em comença a explicar que:

I: Hay muchos que vienen ahora, muchos negros y muchos moros, y los de aquí como usté se quedan sin trabajo...

R: (argument que no suporto!! Iaio, has comès un error greu!).A ver, señor, fíjese que usté me ha dicho que vino de Galicia para trabajar, no? pues ellos hacen lo mismo, dejan su país para ganarse la vida...

I: pero hay gente mala por ahí, eh? Esos son malos...

R: (reusenca vermella de ràbia). Hombre, hay malos aquí i allí, y en todas partes,no?

I: (la pregunta estrella) ¿Y usté sigue los mandamientos de Dios?

R.(asturament!) Pues no mucho, la verdad... no soy creyente ni practicante...

I: Yo voy a misa todos los domingos.... y sigo las leyes de Dios. Quién sabe lo que hay por ahí, las estrellas, los planetas, el universo....(no he entès la relació...)

R: (el iaio se’m posava quàntic!!!) Sí, quién sabe... pero no creo en Dios, aunque yo respeto mucho que usté vaya a misa todos los domingos...

I: (el remate) Y ahora que las mujeres van solas a todas partes, ¿a usté le parecen bien esas leyes de los jueces que dicen que las mujeres te lo pueden quitar todo? Yo por eso no me he casado nunca!

R: (vermella, morada i esperant que la meva amiga arribi ja!) Hombre, no estoy de acuerdo! Como mujer, no le puedo dar la razón... piense que las mujeres siempre hemos tenido que luchar mucho en la vida!

I: Bueno, Dios juzgará... ( amenaces, no? eh iaio? Que he estat molt educada i no l’he engegat a pastar fang!)

R: (veig la meva amiga. Em fa una ganyota, com si no s’ho cregués.... i em digués, estàs parlant amb aquest iaio?) Mire ahí viene mi amiga (mujer por cierto, li hauria d’haver dit!)... Vaya usté con Dió!

I: ala ,con Dió, mujé!

He deixat el iaio al banc. Una noia s’ha assegut al seu costat, he estat a punt d’advertir-la, però al final no ho he fet...