divendres, de desembre 29, 2006

Jaisalmer, la ciutat daurada

jaisalmer


Quan vaig arribar a Jaisalmer, res em feia pensar que seria una de les sensacions de la meva vida. Quan vam arribar a la tarda i vam passejar pel seu mercat local, intentant no topar amb les vaques, els tuc-tucs (una mena de richsaws amb motor), les motocicletes, els venedors ambulants i un llarg etcetera que no tinc temps d explicar-vos, ja em va semblar que la ciutat m agradaria.

Al mati, a trenc d alba, el llac artificial de la ciutat havia acumulat el maxim d aigua en tota la seva historia, i els arbres i els temples amerats, aquell horitzo immens i aquella musica provinent d un instrument tocat per un ancia amb un turbant taronja intens, em va fer emocionar tant que no podia ni parlar. Despres, aquella muralla imponent i daurada, aquells temples jainistes que havia estudiat i vist en fotografies en llibres i a internet, em van fer viure dins un somni.

A la tarda, vaig pujar per primera vegada dalt un camell i vaig fer cami pel desert. Aquest dia, el dia 8 d agost, nomes es podia acabar d aquesta manera, amb una posta de sol al desert de Jaisalmer.

El taronja, es el meu color i el color del Rajastan, i amb taronja dels saris i dels turbants, em vaig veure engolida en un mar de sensacions, que mai, havia sentit abans. El millor de la India, es sens dubte, la seva gent, mai abans m havia sentit tan ben acollida enlloc... M emporto els seus somriures, les mans dels nens agitant-se quan passem amb la furgoneta, els gestos de gratitut, els namastes i l amabilitat d en Balveer, el nostre guia, xofer i ara ja, amic.

Ara que hem abandonat el Rajastan, des d Agra us escric aquest mail, contenta d- haver per fi, tingut temps de trobar un cyber...

Dema a les sis del mati m espera el Taj Mahal...


pd.- no funcionen els accents, ni els apostrofs,conformeu-vos en llegir-ho aixi!>