dijous, de desembre 28, 2006

El coi d'Estatut

És ben sabut per tots que d'aquí uns dies hi haurà un referèndum sobre si volem o no volem l'Estatut. És ben sabut que la majoria de catalans no ens hem llegit íntegre ni l'Estatut del 1979 ni aquest nou. Reconec que l'he fullejat i n'he llegit força fragments, i que fins i tot intentaré dedicar una sessió o dues al tema perquè almenys els meus alumnes sàpiguen què és això de l'Estatut i què hi ha de nou en aquest que no hi fós abans.

És ben difícil resumir-ho o ben fàcil depèn de com es miri. Penso que el més important era definir-nos, com som, què som, com encaixem dins el conjunt de l'Estat. I és ben sabut que no ens han deixat definir-nos. Si abans érem una nacionalitat a l'art. 1, ara som al Prèmbul una nacionalitat, però que el Parlament de Catalunya ha definit de forma àmpliament majoritària, com a nació. Si abans la Generalitat garantia l´ús normal del castellà i el català, ara els ciutadans de Catalunya tenim el dret i el deure de conèixer-les (totes dues, el català i el castellà).Com veieu ambdós canvis són poderosos, com diria aquell....

El segon més important era el finançament i les competències. I en això sembla que s'ha avançat una mica més perquè tenim una nova Agència Tributària de Catalunya (art.199) i contribuim a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat del benestar prestats per diferents governs autonòmic puguin arribar a nivells similars en el conjunt de l'Estat, sempre i quan portin a terme un esforç fiscal també similar (art. 208). Me n'enric de la solidaritat fins que hagi de pagar tres peatges per anar a veure els meus pares a Reus i hagi de fer les dues hores de cua pertinents per poder abonar els calés.

La recuperació de les vegueries, la igualtat de les dones, els drets dels menors i el dret de viure amb dignitat el procés de la mort potser són d'altres qüestions que ens volen fer creure que són primordials... Excepte les vegueries que reconec que m'agraden, la resta de coses les dono per sobreenteses en qualsevol estat democràtic del món... o no?

No us vull avorrir més. Comparteixo l'opinió de l'amic Àirum que els polítics cada cop em dónen menys confiança i m'estic plantejant per primera vegada no anar a votar ni sí, ni no ni en blanc. Si escullo una d'aquestes opcions, el meu vot serà manipulat, en canvi, el meu dret a dir que cap opció em sembla del tot correcta, potser serà quedar-me a casa i esperar que molts facin el mateix que jo.L'Estatut del 30 de setembre no és l'Estatut que ens deixaran votar. L'Estatut de les autonomies seguirà vigent, i Catalunya s'haurà de conformar en ser una comunitat autònoma més dins la pell de brau, que segueix encaparrada en no deixar-nos dir que simplement, som catalans.