dimarts, de juny 26, 2007

Maria de la Pau Janer, em caus mega-super-fatal (III)

L'escriptora mallorquina, Maria de la Pau Janer, que es va presentar en les llistes del PP en les passades eleccions, no prendrà possessió del seu càrrec com a diputada demà en el Parlament balear, i renuncia amb això a formar part del grup de l'oposició durant els pròxims quatre anys.
Diari Avui, 26 juny 2007

Sens dubte, la paraula que et defineix és COHERÈNCIA.

dilluns, de juny 11, 2007

L'acidesa i el Sònar

Es veu que per estar a la última, has d'anar al Sònar, i és més, t'ha d'agradar la programació del Sònar, i has d'aconseguir, de totes totes, una entrada per anar-hi.

Quan treballava al diari, els redactors es barallaven per aconseguir l'acreditació, mentre jo sempre preferia arribar la primera a les entrades de teatre. Està clar que no estic a la última.

He de confessar que no hi he anat mai al Sònar, i pel què sembla, tampoc no tinc intenció d'anar-hi, almenys per ara. Sé del cert que no m'ho passaria bé, així que, estalviar-s'ho sembla l'opció més encertada. Potser m'equivoco, i resulta que em perdo el millor espectacle del món, i sobretot, el fet de poder dir que estic a la última musicalment.

Ara, això sí, tan sí com no, m'he d'empassar cada dia el coi d'anunci a la tele, que em posa absolutament dels nervis... O canvio de canal, o bé, abaixo el volum, per tal que les neurones no em ballin dins el cervell, i m'explotin sense remei.

Recordo la moda Acid, aquelles xapetes col·leccionables, aquelles samarretes fluorescents, aquelles gorres i aquells mocadors, en fi, segur que tots les recordeu,i que molts, fins i tot, en vàreu portar. Jo portava xapes enganxades a la motxilla, i encara avui, no m'ho explico. El passat és fosc i negre, i té tants racons per explorar, que me'n faig creus dia rere dia. Per què recuperar aquella cara somrient, aquell "smile" que quedava tan bé dins un calaix oblidat? Per què recollir gent amb un "smile-passamuntanyes", de color groc llampant, ballant en un soterrani una música infernal?

Definitivament, després de suportar els vint segons d'anunci, els que no estem a la última seguirem sense estar-ho, i els que ho estan, que disfrutin del Sònar, però si us plau, que s'acabi aviat, ni que sigui per no veure més -i sobretot- sentir, l'anunci mai més.

Heus ací l'horror. Entendré que no clickeu.