Fer pont i no sortir de la ciutat, et permetfer coses que habitualment no tens temps de fer, com mirar aquella pel.lículaque fa temps que volies veure però que al final per una cosa o per una altra,mai pots mirar.
La vaig veure allà a l’estanteria del video club, tota abandonada i sola. Només n’hi havia un exemplar i s’estava allà, al costat dedels dotze exemplars d’Spiderman, tots sense la cartolina vermella que indicavaque la pel.lícula estava lliure. Vaig agafar la cartolina vermella de Diarios de motocilceta i me la vaigendur a casa, pensant en que havia tingut sort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada