El casori va anar molt bé, el petit ajuntament era ple de convidats i la calor va ser espantosa, però en previsió de possibles lipotimies, es van repartir ventalls a tots els convidats... gran idea, per si algú se la vol fer seva.
La nòvia no va parir, i us ho juro, era la més activa de la festa, no va seure ni un moment i fins i tot, es va marcar uns dancings que Déu ni do... Vaja, que estava més en forma que qualsevol de nosaltres, i això que queda menys d’un més i mig perquè el nen neixi...
Al final, no em vaig adormir ni a la cerimònia ni al banquet, i la meva dignitat,crec, va quedar salvada de totes totes. Trobo que va ser una boda de tres, per a tres, original en el contingut i la forma! Que siguin molt feliços i a esperar el feliç esdeveniment, com s'acostuma a dir en aquests casos, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada