dijous, de desembre 28, 2006

Les botes imaginàries

Sovint tinc una idea de com han de ser lessabates que vull comprar-me. Sovint les veig clarament dins el meu cervell.Sovint surto a cercar-les. Sovint no les trobo i me n’acabo comprant unesaltres de totalment diferents. Ara em passa amb unes botes. Són de pell marró, ambla canya ampla (sinó no me les podria pas cordar) i sense punxa ni taló. Ahirpotser me’n vaig emprovar sis o set, cap s’assemblava a les què jo haviaimaginat. La dependenta m’anava dient, etqueden molt bé, quedate-les.

Però no era veritat... per què ens enganyenels venedors de roba? Segueixo pensant que les trobaré a les rebaixes, sempre acabo tenint un cop de sort.