L'anunci de la marató d'aquest any, m'ha fet pensar que seriafantàstic enregistrar trocets de vida, i tenir-los a disposició quanvolguéssim recordar alguna cosa. L'anunci , que ho deu tot a El cartero i Pablo Neruda, és un dels moments més tendres de la pel.lícula i trobo molt encertat l'homenatge dels creatius d'Ogilvy i Bassat.
Ja sé que la tecnologia ens ajuda i ens dóna la possibilitat degravar tot allò que vulguem, però malauradament, tenim enregistrats elsnostres viatges, els nostres aniversaris, les nostres bodes, lesnostres festes del què sigui, però mai aquella mirada d'aquell noi almetro que mai oblidaràs, aquell sabor d'aquell plat que vas tastar enun altre continent, aquella obra de teatre que voldries veure un cop iun altre, el tacte suau de la mà de la teva àvia pentinant-te elscabells, l'escalfor de l'estufa de llenya, el gust del pa amb vi isucre, el moment en què vas dir per primer cop mama o papa, aquellessabates que estimaves amb bogeria quan eres petit...
Enregistrar els moments de la vida irrepetibles, això sí que seria genial.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada