divendres, de desembre 29, 2006

Un Miquel Àngel a Catalunya?

M'ha sobtat aquesta notícia d'avui.
Sembla que ser que en el Crist de l'altar major de Montserrat
s'hi ha vist la mà del geni Miquel Àngel. I això no deixa de ser
una notícia espectacular.

A partir d'ara, ja ho veureu, la gent la mirarà amb molt
d'interès, la fotografiarà, es farà famosa, i no es podrà marxar de
Montserrat sense contemplar-la una estoneta. Després d'això, tots els
visitants de Montserrat se n'aniran a casa seva, orgullosos d'haver
contemplat una obra tan maca, tan ben treballada i tan bona com
aquesta.

Al
cap i a la fi, és la mateixa sensació que he tingut
les dues vegades que he visitat el Louvre. Per què tots els turistes
s'amunteguen davant la Mona Lisa? Per què passen per davant d'altres
quadres de Leonardo, o altres artistes millors, potser, sense ni
mirar-se'ls?Doncs senzillament perquè tenim la necessitat de veure
aquella imatge, que ja no és una imatge i prou, és un símbol, quelcom
que podem adorar, com si d'un Déu es tractés. Que Marcel Duchamp es
carregués tota aquesta parafernàlia amb un quadre de la Mona Lisa, amb
la inscripció L.H.O.O.Q. i proposant que "ella té el cul calent" sempre
m'ha semblat genial! La Mona Lisa és un bon quadre de Leonardo, però ni
millor ni pitjor que la resta de quadres que va pintar. Amb la única
diferència que mai se'n va poder desprendre, l'estimava massa,
l'adorava, i això és el què l'ha fet un quadre que forma part de la
cultura col.lectiva, és de tots.

Possiblement,
amb les obres de Miquel Àngel passa el mateix i amb d'altres
d'artistes, i segurament a partir de demà la gent s'amuntegarà davant
el Crist de Montserrat, i el trobarà més maco i més interessant

que ahir.


LHOOQ. Marcel
Duchamp





Crist de la Pietà. Miquel Àngel Buonarotti.

pd.-Us he confessar un dels meus amors platònics: el Crist de la Pietat,
potser a partir d'ara no caldrà que vagi al Vaticà, en tindré prou amb
agafar el cremallera, no?