divendres, de desembre 29, 2006

Juliol ardent

Antartida




Ja ho sabia que vivim en una mena de república bananera, però la temperatura gairebé tropical que estem patint m’ho comença a confirmar del tot (llàstima que això de ser una república s'hagi de quedar només en un ardent desig). Avui, a les vuit del matí, quan he sortit de casa, ha estat com si algú m’hagués fomut una bufetada en plena cara, quina xafogor!

La calda ha quedat alleujada al pujar a l’autobús, perquè sort en tenim de l’aire condicionat, però només ha estat una cosa momentània, perquè s’ha omplert com ou de seguida, i he començat a notar un altre cop l’ambient caldejat, agreujat per l’aglomeració de d’ànimes en el poc espai d’un autobús. Sóc com una dona a un vano enganxada, no puc passar sense ell, perquè se’m menjaria viva la canícula. També m’he convertit en una bebedora compulsiva aquests dies, bebedora d’aigua que encara que compris gelada, al cap de deu minuts ja s’ha convertit en aigua a temperatura ambient, per no dir a punt d’arrencar el bull. Aquesta tarda, sens dubte, em refugiaré a la piscina, estar en remull pot ser una magnífica solució a la xardor que ens abrasa les neurones.

Potser llegint el post us han vingut ganes de ser a platja, a la muntanya, en remull, sota un aparell d’aire condicionat, dins la banyera, davant d’un ventilador potentíssim, bebent-vos una capirinha, o senzillament de ser dins d’un iceberg, us entenc perfectament...

Què feu vosaltres per no morir-vos de calor?