dijous, de desembre 28, 2006

La dona que fou retratada per Rembrandt

El meu cos nu es mostra davant els vostresulls. Nu del tot, però no em podeu veure els cabells, doncs sóc protestant iles dones protestants no mostrem els nostres cabells, si no és als nostreshomes protestants. Però sóc núa, davant el pintor, del geni.

Ell dibuixa el meu cos en una planxa de coure,que prèviament ha vernissat. Després la summergeix en àcid nítric, i vet-ho aquí,ja apareixo jo, núa, i banyada per una llum tènue, una llum que s’escampa perla meva pell, que em dóna escalfor i que m’acarona. Després m’acabarà amb elburí o amb la punta seca, i posteriorment em repetirà almenys deu vegades, peròpotser amb una llum més densa, amb una tonalitat diferent, amb els plecs de laroba i de la meva còfia més prims i més geomètrics, amb un fons nou on hi apareixerà un mirall, una finestra de la qual en sortirà més llum... Sóc a la seva disposició,i ell ho sap. Sóc la model, la musa, la seva inspiració.


Ara em podeu veure a la Pedrera, sóc allà,penjada en una paret vermell passió, com em correspon. No estic sola, una pilade gravats del meu creador s’escampen per tota la sala modernista, penjants enparets verd poma, lila llapislàtzuli, marró caramel... Us recomano que ensvingueu a veure, som un tresor que no us podeu perdre.