divendres, de desembre 29, 2006

Maria de la Pau Janer, em caus fatal




Ja fa anys que t'ho volia dir, però no trobava mai el moment...


Recordaré unes paraules que ja fa un temps vas escriure i que fan així: "Encara record la primera història que vaig inventar. Devia tenir deu o onze anys i aleshores em semblà que mai no seria capaç de fer res millor. Era una època de descobriments, de passions nascudes a partir del contacte amb els llibres, de l'afany constant per la lectura, entrellucada com el plaer més gran. He tengut la sort de viure voltada de llibres, d'haver-los trobat pròxims, sense necessitat de recerca, propicis a la descoberta. La passa que allunya l'acte de llegir de la creació es va fer aviat minúscula. No vaig dubtar a l'hora de recórrer-la perquè aparegué clara, sense conflictes. En aquell moment escriure era un fet natural, que formava part de la quotidianitat. Les paraules ja formaven part del meu món i les feia meves gairebé sense adonar-me'n".


Potser per tu, escriure és un fet natural, però t'he de dir que no per natural, ho fas bé. Quan em vaig llegir Orient, Occident només m'interessava una de les històries, i és un llibre que podria haver llegit en capítols saltejats, de tant mal estructurat com està. Me'l vaig acabar i el vaig guardar a l'estanteria. Ara deu ser cobert de pols.


Quan vas guanyar el Premi Planeta i vas començar a esciure en castellà, em vas confirmar qui eres i cap on et dirigies. Només de dir Planeta i de recordar els anys que vaig treballar allà se'm regira l'estómac, imagina't si el teu nom hi va lligat al darrere. No saps com em va fer disfrutar en Marsé, quan va reconèixer que la teva novel·la no hauria d'haver guanyat mai un premi com aquest, i tu, li vas contestar: "A mí no me has aguado la fiesta", no poc!


Els teus articles publicats a l'Avui els escrius mentre ets al lavabo? Perquè francament, de vegades, ho sembla.


L'altre dia, i que no s'enfadin els convergents, vaig veure una imatge de tu que no la supera ni la fotografia del teu casament amb el "doctor no sé què em passa-Corbella"... Tu, petonejant en Mas en un míting rodejada de banderes catalanes i cridant visca Catalunya? Què n'has fet dels eurus que vas guanyar escrivint en castellà, Maria de la Pau? Com vius las teves "Pasiones romanas", Maria de la Pau?


Si us avorriu, podeu navegar per la web de la Maria de la Pau, una web que sembla més la d'una adolescent que la d'una escriptora amb cara i ulls... No us perdeu, l'apartat els meus amics i coneguts, no té preu. A disfrutar, blocaires!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta Maria és una traïdora a la llengua de valencians, catalans i illencs, mira que anar en les files dels espanyolistes peperos (per a les eleccions del 27 de Maig) que van en contra de l'unitat de la llengua. Però quanta pasta li hauràn donat els del PP? Déu meu, aquest món cada dia et dona més sorpreses...
Aquestos del PP ja no saben a quin fitxar per a traure vots, espere que s'en vagen del govern del País Valencià. ADÉU PP. AMUNT EL PAÍS VALENCIÀ!

Anònim ha dit...

No m'ho podia creure aquest matí quan he llegit el diari... mira que jo també he de reconèixer que des de fa temps ja no llegeixo els seus articles a l'Avui, però és que mira que entrar a les llistes del PP... és una ignomínia! una vergonya! li hauran promès una Conselleria? Només confirma el què jo pensava... Aquesta al·lota és una interessada i egoista, perquè després de tot el mal que aquest partit escampa, ser part del seu projecte, és del tot intolerable!

Anònim ha dit...

A jo na Maria de la Pau Janer Mulet em sembla primer una persona feliç. Sembla una persona que s'ha criat en un entorn molt favorable al seu desenvolupament personal, sembla que ha estat estimada pels seus pares i no sembla que el fet, per molta gent traumàtic, de superar tot un sistema educatiu fins arribar a ésser professora d'universitat a ella li hagi creat cap trauma ni enfosquit el seu somriure. Record una foto seva, a un fulletó de promoció de la UIB, dins una classe, quan ella encara era alumna a la UIB i la record somrient amb actitud atenta al discurs del professor.

No record haver llegit cap llibre de na Maria de la Pau, només record que crec que en vaig intentar llegir un però començà a parlar d'un hospital i ja em fugiren les ganes de continuar i el vaig tornar a la biblioteca municipal del meu petit poble de Mallorca.

També trob que és una persona molt maca, segur que no li han faltat pretendents i que s'ha casat dues vegades i no sé si ja ha tingut cap fill.

Trob molt bé que es presenti dins les llistes del PP per tenir el càrrec que els vots li vulguin donar, crec que això forma part de la seva llibertat i jo no som ningú per decidir el que ella ha de fer amb la seva vida.

De vegades he vist el seu programa per la IB3 i és un programa alegre però quan el mir no aconseguesc concentrar-me en els seus diàlegs ja que solen parlar de temes que no són del meu interès.

En quant als seus escrits al diari, no fa molt, un dia que vaig anar un poc a la taverna, vaig llegir un article seu a no sé quin diari que parlava de la gent que havia de compartir habitatge amb altra gent, crec que és l'únic article seu que he llegit en la vida. Quasi mai llegesc diaris ja que també tenc molta dificultat per concentrar-me en la lectura de coses que quasi mai m'interessen.

Així per jo na Maria de la Pau és una persona que conec bàsicament per la seva sortida per les televisions i que record per la seva bellesa física i el seu aspecte feliç.

Esper que Déu li conservi l'alegria i el somriure molts d'anys i també dir que l'estim uns cent sous o que l'estim de Mallorca a Barcelona.

Anònim ha dit...

A jo na Maria de la Pau Janer Mulet em sembla primer una persona feliç. Sembla una persona que s'ha criat en un entorn molt favorable al seu desenvolupament personal, sembla que ha estat estimada pels seus pares i no sembla que el fet, per molta gent traumàtic, de superar tot un sistema educatiu fins arribar a ésser professora d'universitat a ella li hagi creat cap trauma ni enfosquit el seu somriure. Record una foto seva, a un fulletó de promoció de la UIB, dins una classe, quan ella encara era alumna a la UIB i la record somrient amb actitud atenta al discurs del professor.

No record haver llegit cap llibre de na Maria de la Pau, només record que crec que en vaig intentar llegir un però començà a parlar d'un hospital i ja em fugiren les ganes de continuar i el vaig tornar a la biblioteca municipal del meu petit poble de Mallorca.

També trob que és una persona molt maca, segur que no li han faltat pretendents i que s'ha casat dues vegades i no sé si ja ha tingut cap fill.

Trob molt bé que es presenti dins les llistes del PP per tenir el càrrec que els vots li vulguin donar, crec que això forma part de la seva llibertat i jo no som ningú per decidir el que ella ha de fer amb la seva vida.

De vegades he vist el seu programa per la IB3 i és un programa alegre però quan el mir no aconseguesc concentrar-me en els seus diàlegs ja que solen parlar de temes que no són del meu interès.

En quant als seus escrits al diari no fa molt, un dia que vaig anar un poc a la taverna, vaig llegir un article seu a no sé quin diari que parlava de la gent que havia de compartir habitatge amb altra gent, crec que és l'únic article seu que he llegit en la vida. Quasi mai llegesc diaris ja que també tenc molta dificultat per concentrar-me en la lectura de coses que quasi mai m'interessen.

Així per jo na Maria de la Pau és una persona que conec bàsicament per la seva sortida per les televisions i que record per la seva bellesa física i el seu aspecte feliç.

Esper que Déu li conservi l'alegria i el somriure molts d'anys i també dir que l'estim uns cent sous o que l'estim de Mallorca a Barcelona.

escribeytacha ha dit...

Hola!
Aquí pots llegir un article sobre Na Maria de la Pau.
http://escribeytacha.wordpress.com/2012/01/24/pasiones-romanas-de-na-pasioncita-janer/
Salutacions.
Carmen Sanchiz del Castillo.

escribeytacha ha dit...

Hola!
Aquí pots llegir un article sobre Na Maria de la Pau.
http://escribeytacha.wordpress.com/2012/01/24/pasiones-romanas-de-na-pasioncita-janer/
Salutacions.
Carmen Sanchiz del Castillo.

Maurici Serra ha dit...

Fa riure o plorar sentir-la als matins de TV3 sovint rodejada de persones valuoses que miren al terra quan opina ella, per la vergonya que els fa compartir taula amb aquesta noia

No se quin merit a fet per ser tertuliana, pero el,que aporta esta entre el res i el no res. Si no l'escoltes, i solament la sents de fons, xerra bonic, com et posis a escoltar el que diu, es penos. Tonteries, mal estructurades. Olla barrejada d'obvietats,