divendres, de desembre 29, 2006

Sóc més de colors secundaris...

paleta de colors


Colors primaris



Groc: Recordo que era ben petita. A l’estiu, s’organitzava una festa a l’aire lliure per celebrar Santa Anna. Els nens hi fèiem representacions, en deien els grans. Aquell any ens va tocar posar-nos per parelles. La meva parella de ball no era el nen més guapo de tots, però tampoc no era el més lleig, i a més, era un dels més simpàtics. Ens va tocar ballar i cantar una cançó sobre els colors... Nosaltres dos érem el groc: “...groc, groc, groc, és el color que porto, perquè el meu amic ....és un cuiner..” , se suposa que era un cuiner que portava una truita a la paella. Em va agradar que em toqués ser el groc i no un altre color. El sol, sempre el pintem groc, però en realitat no ho és. El groc m’agrada, però el trobo un color força arriscat. I en general, està molt mal vist perquè porta mala sort. Maleït Molière...



Cyan:
O blau. El color blau no m’ha agradat mai gaire per vestir-me, però és un color que associo als texans, a la línia que em porta cada dia a treballar i al mar o al cel, com suposo que al noranta-nou per cent de la gent. Diuen que tranquil•litza, que relaxa. Quan vaig a la piscina i obro els ulls sota l’aigua, m’agrada veure aquell horitzó blau i aquella línia blanca ... Tan de bo quan obrís els ulls fora de l’aigua, sempre m’hi trobés un blau com el que em trobo a la piscina. I aquella línia blanca al fons.


Magenta: O vermell, com vulgueu. El vermell és un color que em costa molt. No m'hi trobo a gust dins un vestit de color vermell, potser per això mai m’he vulgut disfressar de dimoni banyut. De vegades, però és un color que necessito, però sempre en petites dosis: una miqueta als llavis, un toc de vermell en unes arrecades o en unes sabates. El vermell, diuen, és el color de la passió. El vermell és també el color de la sang. El vermell però,en excés, m’atabala.Mai no hauria pogut ser metgesa.


Colors secundaris


Ara començo a entendre perquè em sento tan còmode amb els colors secundaris. Els colors primaris, així a soles, són massa contundents, sovint trobo meravelloses les mescles , les frases que s’allunyen dels dogmes.


Taronja: La barreja de la passió i una miqueta de sol.


Verd: La barreja del mar i una truita de patates.


I així sorgirien totes les combinacions que vulguem: els marrons, els ocres, els violetes, els indis, els turqueses, els liles, els granates, els verds oliva...


De vegades però necessito el blanc, i moltes, moltes vegades el negre per lligar-ho tot. Demà començo a treballar, així que hi posaré una mica de taronja, una mica de verd, i ho resseguiré amb uns tocs de blanc lluminós, i un xic de negre per realçar els traços, per començar el curs amb un bona paleta de colors.