dijous, de desembre 28, 2006

L'amistat que arriba per sorpresa

De vegades, coneixes algú i sense saber per què t'enamores de la seva manera de ser. Això m'ha passat amb una amistat que fa un any, ni esperava trobar ni esperava conèixer.

Sembla que els amics de tota la vida, ja són com de la familia, i per tant, n'acceptes les virtuts i els defectes, sense pensar-hi massa. Hi ha amics que s'escapen i per molt que els vulguis retenir, se'n van de la teva vida. Hi ha amics que trobes, un dia caminant, i de cop, sents que haver-los conegut et dóna una nova visió, un matís de tu mateix que no coneixies. Tots els amics, cadascun d'ells, t'aporten horitzons nous en el teu calisdopi particular.I a tots ells, en un moment determinat, els dóno les gràcies per haver aparegut per sorpresa a la meva vida.

No entenc massa la vida sense l'amistat, ja sigui en forma de cervesa en una terrassa un dia qualsevol, ja sigui en forma de dinar o de sopar, o en forma més o menys etíl.lica un dissabte a la nit.

Aquest és el meu homenatge petit i emocionat als amics.