El 2005

El 2005 podria haver estat un any com qualsevol altre any, però no ha estat així. El 2005 podria haver estat un any mediocre i gris com l'any 2000, en què totes les espectatives del canvi de mil.leni es van quedar en no res. El 2005 podria haver estat l'any en què només he fet trenta anys, però no ha estat així. El 2005 ha estat un any especial, un any difícil, un any contradictori i i sobretot, un any que sembla que té el doble de mesos que la resta d'anys de la meva vida, de tantes coses que m'han passat.
Ara dóno classes de secundària en un institut públic, i m'he decidit a escriure aquest bloc. Sovint no entenc com hi ha gent en el meu gremi que sempre intenta carregar contra la professió. Ara sóc funcionària en pràctiques, porto la L com quan et treus el carnet de conduir, perquè ja sabeu que haver donat classes a la privada concertada és com no haver treballat mai. Ara faig un curset els dissabtes de 9 a 3 de la tarda i m'expliquen ciència ficció de com serà la meva carrera professional a partir d'ara. Ara encara no sé ben bé on m'he ficat, em diuen alguns. Ara sé que hi haurà dies que arribaré a casa amb una sensació d'impotència. Ara sé que hi haurà dies que arribaré a casa eufòrica. En el fons, com li passa a tothom.
El 2005 m'ha regalat il.lusió. Una il.lusió comparable a veure un quadre de Léger en directe.Si us plau, deixeu-me disfrutar-la. He viscut trenta anys i tinc trenta anys encara per adonar-me que m'he equivocat