diumenge, de desembre 31, 2006

Etern resplandor d’una ment sense records

Joel & Mandarine


Quin és el record més antic que teniu emmaguetzemat en el vostre cervell?


Quin és el record que us fa sentir més feliços?


Quin és el record que us fa sentir més dolor?


Quins records de la vostra vida tornaríeu a viure?


Teniu records que voldrieu esborrar per sempre més?


Teniu records que voldríeu recordar un cop i un altre sense parar?


Us agradaria tornar enrere i poder tornar a començar en algun moment de les vostres vides sense recordar el què ja havíeu viscut abans?


Sabríeu viure sense records?


En quin percentatge creus que estàs fet/a de records?


No es tracta d’un meme, que ningú fugi corrents. Són preguntes que em van venir al cap després de veure Eternal Sunshine of the Spotless Mind, que és una pel.lícula que ens parla dels records. Més aviat dels records que volem esborrar perquè ens fan mal. Però compte, un cop l’esborrada de records ha començat, pots sentir la necessitat imperiosa de tornar a reviure aquells records que feia només un minut volies esborrar per sempre.

Eternal Sunshine of the Spotless és una de les pel•lícules més brillants que he vist en mesos, potser en anys. En castellà, mal traduïda per “Olvídate de mí”, un títol que unit a la cara d’en Jim Carey no et faria mai triar-la enmig de l’estanteria del video-club.


Escrita pel guionista Charlie Kaufman, autor de "Com ser John Malkovich" i dirigida per Michel Gondry, inventor de l’efecte bala i director de video clips d’estrelles mundials com els Rolling Stones, per exemple. Sí, l’efecte bala, o efecte Matrix,com vulgueu, que consisteix en relantitzar el temps d’una escena determinada. En quantes pel·lícules l'heu vist?


Com diríem vulgarment, dos “putus” genis que han unit les seves ments privilegiades. Quanta gent hi ha així al món? Vull dir gent que faci pelis que et facin pensar durant mesos...


Joel (Jim Carey) en un paper d’home tímid. Clementine o Mandarina, com vulgueu (Kate Winslet) fent de dona impulsiva, amb els cabells tenyits de blau i taronja tota la pel•lícula. Els personatges dels protagonistes no responen als seus típics encasillaments de Hollywood, res és com hauríem de suposar que seria, ni tan sols els actors fan d'ells mateixos.Primera sorpresa.


Una parella que no va enlloc. Una parella que es coneix de la manera més casual, com suposo que passa en totes les parelles del món. Una relació exitant al començament, i decepcionant a mesura que va passant el temps. Ella decideix oblidar-lo per sempre, esborrar-lo de la seva ment, però no l’avisa. Ell, de cop i volta, descobreix per què la seva nòvia no li fot ni cas. Decideix també esborrar-la, però en el procés, un problema de connexió provoca que sigui conscient de tot el què passa pel seu cervell. Reviure moments feliços el fa adonar-se que no tot és negatiu, que ella també l’ha fet feliç, molt feliç. Com aturar el destí, si la va conèixer un cop, per què no la podrà conèixer un altre i tornar-se’n a enamorar? I si ja no vol tornar enrere? Massa tard...


Però... de vegades, potser seria més fàcil tornar a començar de nou, sense records, que arreglar allò que ja està malmès i contaminat per tot un seguit de records passats.Però no pot pas ser.Per comoditat o perquè tenim por al desconegut, sovint no fem ni una cosa ni l’altra: ni tornem a començar (recordant els bons records), ni intentem arreglar allò que està malmès (prescindint dels mals records). Mal fet. Molt mal fet.


En tot cas, difícil resulta fugir dels records. Mandarina, desesperada perquè no vol que ell l’oblidi per sempre, li diu a Joel:


¿Per què no em portes

a algun altre lloc (record), un lloc en el què

jo no hi pertanyi i ens amaguem allà

fins demà?



Però ell, malauradament li respon:

No recordo res sense tu.


No pot viatjar a cap records per salvar-la, perquè tot és ple d'ella.


Jo no voldria esborrar gairebé res de la meva vida, perquè els mals records són precisament els què m’han ajudat més a seguir lluitant. Potser un o dos, n’esborraria i tinc clar quins serien. I vosaltres?


No deixeu de veure la pel·lícula, que no és actual, ni està de moda, ni res, simplement és collonuda.