De vegades, hi ha trucades que no hauríem de rebre mai. Perquè fan mal.
De vegades, hi ha trucades que t’alegren el dia i fan que el cor et surti per la boca.
De vegades, hi ha trucades que no tens ganes de fer i has de fer. I les fas.
De vegades, hi ha trucades en les què et costa reconèixer la veu de la persona que és a l’altra banda.
De vegades, hi ha trucades que no agafaries mai.
De vegades, hi ha trucades que tens moltes ganes de fer i no fas.
De vegades, hi ha trucades molt curtes que voldries que fossin molt llargues.
De vegades, hi ha trucades que se’t fan molt llargues i en realitat, han estat molt curtes.
De vegades, hi ha trucades que t’agradaria rebre i no rebs.
De vegades, t’agradaria parlar amb algú i et surt la veu de l’algú dient que deixis un missatge.
De vegades, arribes tard a una cita i una trucada et salva la vida.
De vegades, rebs trucades d’amics dels teus amics que no coneixes i que després, resulta que et cauen de puta mare.
De vegades, vols fer una trucada i no tens cobertura.
De vegades, tens cobertura i no tens apuntat a l’agenda el número on vols trucar.
De vegades, tens el mòbil apagat i et trobes cinquanta trucades perdudes que no tens temps d’identificar.
De vegades, t’agradaria no saber qui et truca. I de vegades, sí.
De vegades, sona el telèfon i no saps on coi l’has deixat.
De vegades, una trucada et fa sentir lliure.
De vegades, una trucada fa que comenci una bona amistat.
De vegades, t’agradaria tenir una conversa cara a cara amb la persona que t’ha trucat. I no pot ser.
De vegades, com avui, algú et pregunta per què no l'has trucat. I llavors no entens per què et fa aquesta pregunta. Encara que en el fons sí que en saps la reposta. Massa que la saps.
Sííííí? Digui'm??? Perdoneu, em truquen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada