Caravaggio i Artemisia Gentileschi

Ahir vaig portar els alumnes al MNAC, a visitar l'exposició de Caravaggio i la pintura realista europea, i de pas, els vaig fer una ràpida visita per totes les obres que els poden entrar a la Selectivitat. El resultat final de tot plegat, és que vaig acabar exhausta i gairebé sense veu, a més, és clar , heu de sumar-hi la caminada fins al capdamunt del Palau de Montjuïc i després la baixada, passant pel Pavelló d'en Mies Van der Rohe, que tampoc no volia que es perdessin... Però al capdavall, suposo que va valdre la pena l'esforç, ja que la majoria no hi havien estat mai, això que fan 2on de Batxillerat!

Si us sóc sincera, em sembla que s'ha exagerat molt el contingut d'aquesta exposició, ja que només es poden contemplar dotze obres del gran mestre, tota la resta pertanyen a pintors influenciats d'una manera o una altra per la seva peculiar manera d'entendre la pintura... De manera que les millors obres de Caravaggio no les podreu veure al MNAC, sinó a Roma, a l'església de Sant Lluís dels Francesos o a Santa Maria del Popolo... Però n'hi ha una que em captivà... aquell noi mossegat per un llangardaix.

Amb aquell gest de dolor, amb aquella boca entreoberta, amb aquells ulls que et, amb aquella espatlla al descobert, amb aquella flor damunt l'orella entre els rínxols dels cabells, aquell noi andrògin i atemorit...

Però sabeu, el quadre que més il.lusió em va fer veure, dieu-me rara, és la Judith i Holofernes d'Artemisia Gentileschi (1593-1652). Una dona pintora, una pintora filla de pintor, ja que el seu pare Orazio era força conegut i admirat a la seva època i el seu primer mestre, una dona que va haver de patir per tal de portar el seu somni de ser artista a la pràctica dins un món que semblava exclusiu per als homes. Una figura captivadora dins la història de l'art, una dona que fou violada per un dels seus professors, una desconeguda que obrí camins, una lluitadora a qui li agradava pintar escenes de dones valentes i fortes de l'antic testament. I qui s'autorretratà orgullosa amb la paleta entre els dits...