Tota una vida treballant entre medicaments, i ara se t’ha acabat haver-te de llevar d’hora, se t’ha acabat haver-te de posar el despertador setmana sí setmana no, a les 5.30h del matí. Se t’ha acabat beure’t el cafè a corre-cuita i agafar el cotxe, pitjant fort l’accelerador per arribar d’hora a fitxar... És clar que la puntualitat no ha estat mai el teu fort, però mai no t’ho hem tingut en compte perquè tots sabem que tens altres moltes qualitats.
Tota una vida intentant passar desapercebut, sempre arribant per sorpresa i i anant- te’n de pressa, sense fer soroll... però sempre apareixent en el moment en què eres necessari.
Tota una vida formant part de la meva vida, i jo, sense tenir-ne massa consciència fins fa uns dies... Estic contenta d’haver-t’ho pogut dir i sobretot, estic contenta d’haver compartit el dia d’avui amb tu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada