Mala memòria

De vegades penso que la meva mala memòria un dia em portarà un disgust dels grossos. Aquesta setmana estic cansada, he tingut molta feina i no he tingut temps per descansar. Avui com que al matí plego d’hora, he pensat que el millor seria anar-me’n a casa a dinar, estirar-me al sofà i oblidar-me de tot tres hores, tot i que a la tarda he de tornar a l’institut per intentar fer dues classes més. He agafat la jaqueta, la bossa i he sortit de l’institut només amb una idea fixa al cap: el meu sofà taronja. Quan he buscat les claus, m’he adonat que me les havia deixat a casa. Una possible solució al problema era anar-les buscar a un lloc on me’n guarden una còpia. Una altra, oblidar-me del descans. M’he decidit per la primera. Ara sóc a casa, això sí, amb una hora i mitja de retard del què tenia previst. La idea del sofà taronja s’ha esfumat de cop. I tot per la meva mala memòria.

La desorganització estable, el caos harmoniós, el seny eixelebrat, la ponderació exagerada sempre han estat una de les meves característiques vitals. De vegades penso que potser és pel fet de ser balança, que em sento en certa manera, dues persones en una una, dues meitats. Aquesta idea de la balança que mai s’equilibra, que sempre té un plat més ple que l’altre.Us he de confessar, que m'agrada ser així, d'avorrir-me amb la meva meitat responsable sempre hi seré a temps. I de recuperar la memòria també, no?

Sempre que busco un document important, un paper necessari per qualsevol cosa, sempre sé que el tinc guardat en algun lloc, però a priori, mai sabria dir quin és aquest lloc. Sempre que vull recuperar un record, però, sé molt bé on anar-lo a buscar. Sembla que amb els objectes no tinc tanta capacitat d'emmaguetzament com amb els records, com els moments que m’interessa congelar. Congelar moments és necessari, i saber-los recuperar en un determinat moment també. Avui he oblidat les claus, però mentre caminava amb la còpia de les claus de casa meva a la butxaca, he descongelat moments que no voldria que mai es fonguessin, que no vull oblidar en un calaix fosc i fred de la meva memòria.

La persistència de la memòria. Salvador Dalí.