dijous, de desembre 28, 2006

Rellegint Rodoreda

Aquest cap de setmana he llegit el llibre de la Marta Pessarodona, Mercè Rodoreda i el seu temps, i m'han agafat unes ganes terribles de rellegir-la. Recordo que Mirall trencatem va agradar tant!, potser no ho sé, podria afirmar que és un delsllibres que més m'ha agradat de tots els què he llegit, sense exagerar.
M'hi posaré aquesta setmana. I després seguiré rellegint La Plaça del Diamant. Quan m'hagi posat al dia, hauré d'ampliar horitzons rodoredians llegint novel.les seves que no he llegit mai...

Es veu que m'ha agafat fort. No us passa que de vegades us obsessioneu amb alguna cosa? A mi sí, ja ho veieu.

Per
cert, el llibre de l'eterna nòvia-vídua d'en Gabriel Ferrater, fill de la meva ciutat per cert, no m'ha agradat. M'ha agradat saber més coses de la Rodoreda, però no com està escrit, no com cita la seva obra, no com parla de les seves experiències comunes, no com explica que va insistir en pagar l'enterrament a Romanyà, quan en realitat, no el va pagar mai, i al final, també ho acaba especificant.
Potser no cal explicar segons quines coses dels escriptors o els artistes, potser de
vegades n'hi ha prou en llegir les seves novel.les o observar les seves
obres, no creieu?