Piccolo Tommaso

Just el dia que vaig arribar a Itàlia, totesels telediaris del país obrien amb una notícia impactant: Tommaso Onofri, i, unnen de 17 mesos havia estat segrestat, havien entrat a casa seva i l'havienagafat mentre dormia al seu llitet. Els pares sortien a la televisió i demanavenals segrestadors que li administressin les medicines necessàries, ja que el nenpateix una malaltia crònica, l'epilèpsia. La seva fotografia era constantment ala televisió i era portada a tots els diaris italians. Cada dia al matíescoltava les novetats, però el nen no havia aparegut quan vaig marxar delpaís. Va ser contraportada de El País, fa uns dies i el cas encara està perresoldre. Al pare li han descobert unes cintes que el poden acusar depedofília, i els pares del nen treballen en una caixa postal on poden haverestat objecte d'una venjança per la denegació d'un crèdit, això deien...Hipòtesis n'hi pot haver mil. Però a dia d'avui, un nen del primer món éspresoner en algun lloc, sense saber per què ni com, ha anat a parar a mansd'uns desconeguts. També a dia d'avui, hi hagut unes persones que han estatcapaces de fer una cosa així, deixant de banda el què hagin fet o no els seuspares, el nen és innocent. I és un nen que si se'n surt, arrossegarà un traumaper tota la seva vida. Sempre m'han fet pensar molt els segrestos i en recordouns quants: el d'en Quini, la petita Melody (elsseus pares vivien a Marbella, la mare era una estrafolària cantant oriental i el pare un multimilionari calb i àrab),Ortega (el funcionari de presons), Revilla, la Mariàngels Feliu (lafarmacèutica d'Olot),etc...la seva hitòria m'ha impactat i m'han fet pensar en quèdeu ser una de les coses més dures que et poden passar a la vida.

Segueixo el Corriere'>http://www.corriere.it/Primo_Piano/Cronache/2006/03_Marzo/11/tommaso.shtml">Corriere dela Sera, i hi cerconoves sobre en Tommaso i cada dia penso, potser demà el deixaran anar, potserdemà...

Potser demà.