dimecres, d’octubre 10, 2007

Cabòries blocaires





En aquest món dels blocs, cada blocaire té les seves dèries particulars. Hi ha a qui li agraden amb bogeria els bolets, l'HDR i simpzonitzar-se , hi ha qui no para de queixar-se de la Renfe, dels nostres polítics penosos i que té una excel·lent ironia monzoniana, hi ha qui és un fanàtic d'Incerta Glòria, d'en Sales, de la Rodoreda i s'empenya en ser un perdedor, hi ha qui ens ensenya científicament a observar el món, hi ha una mestra que no para de tarambanejar sense parar, hi ha una altra mestra misteriosa que va fent petjades per allà on passa, hi ha qui li agrada la muntanya, el misticisme, el bon rotllo i les bones pel·lícules, hi ha qui col·lecciona còdols, hi ha qui recomana bones lectures, fa bones cites i explica les seves experiències amb enginy, sempre movent-se entre la ferida i el plaer,
hi ha qui té caspa ,estima amb bogeria la Núria Feliu i ens fa crucigrames, hi ha qui canta i canta la canya als polítics del país, hi ha qui és un mestre i viu obsessionat per les escales, hi ha qui ha tornat al seu format original amb ganes, hi ha ninotaires amb ganxo, hi ha qui escriu des de Sant Pol, hi ha qui... podria seguir i seguir citant blocaires tota la tarda, cadascun amb les seves diferències, originalitats, però sobretot cabòries, com diria en Montilla d'en Polònia, que sens dubte em prenc molt més seriosament que el de debò.


Entre les meves manies de Reusenca, per citar-ne algunes, destaquen els meus alumnes i explicar-vos les meves inquietuds, les meves obsessions, la Maria de la Pau Janer i tot el que faci tuf de Planeta o Lara Bosch, i la meva cabòria preferida, a partir, d'ara serà el meu Nen. Us hi haureu d'acostumar, o bé deixar-me de llegir, que de blocs on perdre's, interessants i enginyosos, la blogoesfera n'és plena a petar.

Fa molts dies que no treballo, així que no tinc anècdotes d'alumnes. I trigaré a tenir-ne, perquè allargaré la baixa tot el que pugui. Mentalitat de funcionària? Sí, i què? Doncs això dic jo. I què?

Fa dies que no surto de marxa, ni a la discoteca, ni a prendre copes amb els amics (gintònic què era?), (però a canvi els últims sopars a casa han estat d'allò més entretinguts, això sí), ni a comprar-me roba que no sigui premamà, ni al teatre, ni al cinema (alguna recomenació per quan surti en vídeo?), ni fumo tabac ni res que no sigui tabac, ni vaig a Reus, ni passejo per les Rambles. Tinc pendent una visita a la perruqueria i unes quantes piscines al club, i altres coses més prosaiques i que segur que tots endevineu (bonica paraula, aquesta de la quarantena, oi?).

La Maria de la Pau Janer no surt del seu amagatall. Atac de vergonya?

En Lara Bosch acumula greix al seu despatx.

Així que surto per passejar el Nen, i tots tres ens anem adaptant a la nova vida.
Sembla que ens ho muntem bé, perquè les hores passen volant, i de moment, no he caigut en el pou de les mames que s'estrenen, la temuda depressió post-part (fora, fora, quita, quita). Encara que també hi ha hagut, hi ha i haurà moments durs, que se superaran amb paciència i que de moment no n'hi ha hagut cap que no pugui arreglar una bona dormideta, un consell de la mama (la iaia de la criatura), de la sogra o d'una amiga, una bona factura a la farmàcia , un bon raig de sol que es cola al menjador color crema de casa o un ram de flors de margarites taronges comprat a la gitana del barri, "por cinco euros guapa, i que Dios te bendiga a ti y tu pequeño!"...

M'acaben de portar l'últim Cd de l'Ismael Serrano de FNAC, calentet i acabat de publicar, ummmm... Una cosa pendent menys!!

13 comentaris:

Anònim ha dit...

NO et preocupis per la nova temàtica, ja saps que pel meu bloc apareixen de tant en tant els meu parell de gremlins, ja aniré passant igualment.
Per cert, ara ve quan tothom et dirà la seva sobre com has de fer amb el teu fill, no t'atabalis. Tu digues que si a tothom amb un sonriure i fes el que et doni la gana, ets una dona assenyada, te'n sortiràs prou bé ;-)

Jordi Pinyol ha dit...

Una acurada, encara que no exhaustiva, descripció de la 'fauna blocaire' la que has fet al principi del teu post. Tal com dius cadascú de naltros tenim les nostres dèries. Suposo que, de la mateixa manera que diem allò que cada persona és un món, també podríem dir que cada bloc és un món.

I enhorabona pel teu Nen i que el disfrutis!

un home sobrer ha dit...

Tenir dèries és molt sa, sempre que se sàpiga digerir-les.

M'agraden les mares que s'agafen els fills com una dèria sana: són i seran bones mares.

Si tenir nens és una dèria, visca tenir nens!

;)

Anònim ha dit...

D'acord, d'acord... fa molts deis que no as moltes coses! Però, i què? Nena, se't nota tan feliç!

Anònim ha dit...

ei, jo seguiré llegint el bloc encara que canvii la temàtica, tot i que segur que quan arribi el sónar li dedicaràs un post, o quan la Maria de la Pau surti del cau.

El veí de dalt ha dit...

Doncs que et vagi creixent la dèria i la panxa, que quan surti, ja en tindràs de noves...

Petjada ha dit...

La misteriosa sóc jo? que va!
M'encanta la teva dèria i la senefa d'animalons també, ara, els bolquers, bruts o nets, tots per vosaltres!
Tens una cançoneta al meu bloc per descansar de dèria, o pq la dèria també en gaudeixi!

Anònim ha dit...

AFegeixes un nou tema al blog, important per a tu i també per a nosaltres! No ens cansarem de llegir-te!!

I gaudeix de ser mama, que tot passa!!
Petonets

JRoca_Font ha dit...

Per mi encantat si hi ha nova temàtica, seguiré fent ullades per aquí i com que també sóc pare primerenc segur que em sentiré identificat en moltes coses.
Mentalitat de funcionària? quan una persona té un fill la mentalitat progenitora està per davant de tot.
Salut

Dan ha dit...

La temàtica del blog segur que s'adapta a la nova temàtica de la teva vida. Cap problema! Tenir crios es una aventura d'allò més apassionant.
:-)

La reusenca ha dit...

Antoni: sí, ja em sona això de fes això i fes allò... seguiré el teu bon consell de fer el què bonament em digui la meva intuició, que sovint funciona!!!!
així que et semblo assenyada?

dimoniet1960: Gràcies! és que si hagués de ser una llista molt exhaustiva encara estaria escrivint el post!!! perquè n'hi ha tants i tants que valen la pena!

un home sobrer ha dit: doncs visca les dèries, i visca tenir nens!!


annatarambana: dies hi haurà, oi??? i sí, ho sóc!! ;-)


bluf : ja pots pujar-hi de peus que si surt de l'amagatall no la deixaré ni respirar!!!


El veí de dalt: ja ha sortit!!! és aquí des del dia 1 d'octubre!!!

Petjada: Sí, una miqueeeettttaaaa... Em va costar que la senefa em quedés recta, però va valdre la pena!!! una cançó? hi vaig!!


nilex: el temps passa volant, tens raó i s'ha d'aprofitar! petonets per a tu també!


JRoca: celebro que m'entenguis tant i tant bé!!! doncs a veure si compartim anècdotes de bolquers!
Així doncs, a gaudir de la baixa de maternitat, de les reduccions i del què sigui, sense complexes de cap mena!



Dan : l'aventura comença!

Anònim ha dit...

Això de cantar si que ho faig o ho intento, si em deixen....ji, ji...

La reusenca ha dit...

xavier: i tant que ho fas! i de meravella!