divendres, d’agost 10, 2007

Oda als turmells desapareguts




Des de fa un mes aproximadament busco els meus turmells, però no hi són. Han desaparegut. Recordo que tenia uns turmells força sortits, amb uns ossets que els feien acabar en punxa i que m'agradava tocar-me estirada al sofà, llegint, per exemple.

Ben mirat, no els enyoro per cap cosa en concret, ni em fan falta per a res, però els busco i no hi són. Es veu que és normal, que passa, que les embarassades no tenim turmells, i se'ns inflen les cames. Es veu que notem més la calor que la resta de mortals i que per això, tothom, quan els dius que et toca parir passat l'agost, et mira amb aquella cara de "Pobreta!...", i hi afegeixen "Paciència, doncs..."...

Es veu que és normal, però em fa ràbia no tenir turmells. Em quedaven força bé amb aquelles sandàlies de mig taló, que es lliguen justament, per sota els turmells. Em quedaven bé amb aquella pulsera de plata, comprada sota un sol de justícia a Teotihuacan. Em quedaven força bé amb la faldilla de flors de l'H&M.

Però és igual perquè les sandàlies m'apreten, a la pulsera de plata l'hi hauria d'afegir un parell de centímetres de plata per poder-me-la cordar i la faldilla de flors de l'H&M em marcava cintureta. I doncs? No em calen els turmells, fins l'estiu vinent. Ara, em farà il·lusió tornar-los a veure, ni que sigui per saludar-los i tornar a comprobar que encara en tinc.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hala reusenca, no sabia que esperaves una criatura! Enhorabona, i que aquesta recta final sigui el més lleugera possible. Si et serveix de consol, una de les coses que em faria goig tenir són turmells, perquè els tinc en format llauna de coca-cola (o Marilyn Monroe, com es vulgui), i m'agradaria tenir-los fineeeets fineeeets...

Ànims!

Petjada ha dit...

Estan amagats però hi són, ja tornaran! Ara aprofita per tocar-te la panxa mentre llegeixes. Molt més agradable! :)

vilapou ha dit...

Pobreta...Paciència, doncs...
D'aquí poc ja podrem veure la foto de "tots" els turmells de la família, no?

Anònim ha dit...

Els turmells que abans hi eren, demà els retrobaràs.
La panxeta que abans no tenies, si tot va bé (i anirà) es convertirà en un més a la família.
Moltes felicitats i molts ànims!!

La reusenca ha dit...

musa: Marilyn Monroe no tenia turmells??? què dius ara???? hehehehe


petjada: ho faig!!!!!!! ho faig!!!!!

mestre vilapou: vostè també?

nilex: sí, i esperem que la panxeta desapareixi també!!