dimarts, d’agost 14, 2007

Vergonya






Fa dies que els catalans tenim vergonya. Vergonya de viure en una Barcelona que podria ser molt més maca i funcional del què és avui en dia, vergonya pel govern que ens suposadament ens governa, vergonya pel president Montilla i tots els seus, vergonya perquè no podem circular per l'autopista AP7 sense haver-nos de "cagar-en-la-mare-que-ens-va-parir" almenys set cops cada estiu, i cada hivern, vergonya pels generadors, per la manca de llum, per les maletes perdudes i mai recuperades, pels destins on s'hi arriba amb retards considerables, i vergonya perquè els nostres fills i filles no podran anar mai a una guarderia pública, si no és que tenim molta i molta sort.

Vergonya per ser un país de segona, quan podríem ser un país de primera. Llàstima.

De vegades, la vergonya et fa venir impotència. I la impotència, de vegades, et fa empassar-te coses que voldries denunciar i cridar amb totes les teves forces. Alguna cosa semblant a això em devia passar el 26 de juny d'aquest any, quan vaig saber per la ràdio, estirada al sofà i amb el dit del peu trencat, que el nostre honorable donaria una Creu de Sant Jordi al porc més gran que viu i fa negocis a Catalunya: un tal José Manuel Lara Bosch. De José a José i "tiro porque me toca", es veu. Vaig pensar que es mereixia un post, però tenia totes les neurones ocupades en altres coses, així que ho vaig anar deixant.

Ara ho recupero, perquè diuen que més val tard que mai.Entre la llista de premiats d'aquest any, també destacaria a Jordi Solé Tura, que és un senyor força respectable, però amb tuf de socialista. També sobresurt de la llist un tal Àngel Casas (Show, ho sento, no ho puc evitar, em surt sempre junt), un periodista del que destacaria sobretot el mèrit de fer-me descobrir la Lucy de Dallas borratxíssima cantant en el seu programa i el conseqüent castanyot que la va fer desaparèixer de la pantalla uns vint segons inolvidables. De tota la llista de premiats d'enguany, només em sembla que l'han encertat en una sola persona:Maria Antònia Oliver, una dona coratge, que ha sabut vèncer una malaltia molt greu, un transplantament de cor amb polèmica inclosa (es deia que portava el cor d'en Miguel Ángel Blanco, ja que el transplantament li va ser practicat el mateix dia del seu brutal assassinat) i que ha sabut sobreviure a la mort del seu company.

La Creu de Sant Jordi és una distinció anual que entrega la Generalitat de Catalunya a aquelles persones i entitats socials que s'han distingit per la seva promoció i difusió de la llengua i cultures catalanes, així com per la seva projeccció exterior,especialment en el terreny de la cultura i l'esport. Doncs, bé, tenint en compte això, per què un senyor com Lara Bosch ha rebut aquest premi?

És clar, ja ho entenc, l'empresa on jo treballava, Planeta Actimedia, (coneguda entre els treballadors com Planeta Actimierda) no ens era permès escriure mails de feina en català, ni els dossiers, ni tan sols els informes interns. Cap de les obres en que vaig treballar mai en els quatre anys, eren en català. El català no era la llengua de l'empresa, en cap cas. Ara entenc doncs, que sigui tan important per Catalunya, aquest senyor, en el terreny cultural.

També en el terreny esportiu, des de la casa mare de l'Espanyol ha demostrat sempre l'amor per Catalunya i sobretot, un ampli esperit democràtic i conciliador en totes les juntes celebrades pel club, en les què no ha dubtat mai en insultar a qui li ha semblat i imposar la llei del més fort, o sigui, ell.

Les empreses que dirigeix subjuguen als seus treballadors, i els maltracten laboralment, sense pietat. Fa calers a cabassos i això és molt important pel nostre país, un país on res no funciona com ha de funcionar, però on donem Creus de Sant Jordi a homes i dones que a nivell personal i professional només procuren per al seu propi interès, i no pas per Catalunya.

Les coses que se't queden al pap, no et fan cap bé. I aquesta, feia dies que la hi portava. Ja l'he escupit, però ara quan agafi l'AP7 tornaré a fer cua per anar a veure els meus pares, i em tornaré a posar de mala llet. I me'n tornaré a recordar de'n Montilla, la ministra i tota la colla d'inútils que ens manen... i que potser d'aquí a uns anys, seran premiats amb una Creu de Sant Jordi.

7 comentaris:

Ricard ha dit...

Un bon show o potser caldria calificar-lo d'una bona creu això de les Creus de Sant Jordi. Si segueixen així aviat no quedarà cap català sense la seva Creu de Sant Jordi a casa ;-)))) Fins i tot, ens la donaran a nosaltres. ;-)))) Quedarà decorativa en algun lloc de la casa, no ?

ddriver ha dit...

creu de Sant Jordi a travel galery per deixar molts pericos a terra sense anar a Glasgow i per demostrar definitivament que els pericus no volen...
Quina vergonya les creus aquestes...com el pais tot es una pena

El veí de dalt ha dit...

Però encara els queda vergonya a aquesta tropa?

danichan ha dit...

APAÑÓ, APAÑÓ, APAÑÓ... I millor no parlar del Sánchez-Llibre, a aquest li haurien de tapar la boca perquè no parlés més en catanyol, vaja personatge més lamentable. De fauna com aquesta, efectivament, la nostra Catalunya n'està plena. Quina llàstima no?

ddriver ha dit...

aquet era el maxim accionista o un dels principals accionistes de la discoteca on punxava jo.
Hi habia un imbecil que com tots els imbecils era l encarregat qu cada cop que venia el personatge aquet(un cop l any)ens feia tindreu tot en perfecte estat de revista,en comptes d una discoteca semblava un convent allo

xavier ha dit...

això de la creu de st. Jordi aviat la donaran amb el diari...

JRoca ha dit...

Han desvirtuat la Creu de Sant Jordi fins a deixar-la com a una medalla de fira, penós.
No pot ser que catalans universals la comparteixin amb personatges com aquest o inclòs amb firmants del Foro Babel.
Vergonyós!