dijous, de juliol 26, 2007

Conte de Santa Anna



Santa Anna i el nen. Leonardo da Vinci.

La meva àvia es deia Anna i avui hauria estat el seu sant, i li vull dedicar un conte. El conte de Santa Anna. Sé del cert que li agradaria llegir-lo.

"Sóc de vacances, prop de la platja i prop de la muntanya. Prop de tot arreu i lluny d'enlloc. És per això que fa temps que el bloc va emmudir. Ser lluny de la tecnologia, dels ordinadors i de l'aglumeració sempre és agraït, però sobretot quan saps que aquest estiu és un estiu de dos, que aviat es convertirà en una vida de tres. El tres és el meu número preferit, el meu número de la sort. Em sembla que m'agradarà que siguem tres, perquè els triangles m'agraden més que els quadrats, i que els rectangles, i on vas a parar, molt més que els cercles, massa perfectes, massa rodons.

Fa uns anys o menys, us hauria dit que no volia tenir fills, i hauria buscat mil excuses per justificar la meva absurda afirmació: no tinc un pis en condicions, notinc una feina en condicions, vull viatjar, no tinc l'estabilitat mental que em cal, o simplement, us hauria dit que no m'agradaven els nens. Tot mentida. Tot una enganyifa. Un autoengany com una casa. En una parella és difícil buscar el moment, decidir-se, parlar-ne. Quan un ho té molt clar (ell) i l'altre no (com em passava a mi), sempre li agrairé la no pressió, el saber esperar, el saber viure junts els moments bons i dolents, sense tenir mai la sensació de que el tren s'escapa o el rellotge pot córrer més del compte. Però realment, el tren agafa velocitat i el rellotge fa tic-tac, encara que no ho vegis. És un tic-tac suau i dolç, gens estrident, que et va embolcallant i no apreta, però hi és.

Ara, encara no tinc el pis dels meus somnis, però sento que és una llar. Tinc una feina que m'omple i amb la que sé que mai em faré rica, però tinc guardades aquelles mirades d'alguns alumnes l'últim dia de curs, que em fan rica en altres coses. Segur que tinc moltes oportunitats de viatjar, i de fer tantes altres coses, amb un company de viatge nou. Segurament l'estabilitat mental no la tindré mai, ni jo, ni tanta gent, i ben mirat, què vol dir l'estabilitat? Sóc balança i em sembla que estaré condemnada a cercar-la sempre, per tant, ja la trobaré, quan sigui, sense pressa. O potser no la trobaré mai del tot, i què? I què coi!, els nens m'agraden, i últimament ja començava a mirar-me els nens dels meus amics amb altres ulls...

El dia que vaig saber que estava embarassada, me'n vaig anar a treballar més contenta que mai. Em penso que feia temps que no estava tant contenta, i llavors vaig deixar de tenir por, i no n'he tingut més, fins ara. Ara d'aquell dia ja en fa gairebé set mesos, però des de llavors era incapaç d'escriure, ni al bloc ni en paper en blanc sobre la nova situació, la nova vida. Em costava expressar-me, només tenia ganes de sentir-ho i prou. I de compartir-ho molt íntimament.

Ara però, que sóc una reusenca panxuda, satisfeta i feliç, espero el moment de tenir la cara del nostre nen al davant. I vull que ho sapigueu. Podeu donar-me un cop al cap si veieu que em torno nyonya i burra, ho entendré. Però ara almenys ja sabreu per què.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, vet aquí el conte fos; vet aquí un gos, vet aquí un gat,vet aquí el conte acabat."

19 comentaris:

vilapou ha dit...

Enhorabona, m'ha deixat ben sorprès, però me'n vaig a dormir amb un somriure d'alegria.
Espero que ens pugui anar explicant noves sensacions.

un home sobrer ha dit...

Ja era hora que fessis un post sobre els tres.
Ho estava esperant.
És molt bonic.
Espero que descansis aquest estiu!
;)

antoni des de sant pol ha dit...

Un petó ben fort !!!
Estava esperant a veure si confirmaves les meves sospiteees, jajajaja, li vaig dir a la meva usufructuaria el 30 d'abril, sort que en teniu del paracetamol ;) jajajajaja, enhorabona de debó, ostres que bo!!!!!!!

mossèn ha dit...

enhorabona ... cert, un nen/a ho canvia tot ... salut

Albert de la Hoz ha dit...

M'alegro molt que sigui una reusenca panxuda. Crec que les dones embarassades són les més maques del món, aprofita aquesta bellesa que és provisional.
Sobre els comentaria al meu blog, llegeix l'entrada del dia 3 de Juliol.

bluf... ha dit...

apaaaaaaaaaaa! quin notición! la meva més sincera enhorabona...o sigui que quan et vas fer mal al dit del peu ja estaves embarassada!

Quina ilu, en sèrio i com ho has explicat...m'ha agradat molt!

Moltíssima sort!

perdedor ha dit...

Ualaaaaaa!!!!!

Repeteixo: U-a-laaaaa!!!!!

Mil felicitats, a tu, a tots.

annatarambana ha dit...

Oh! :))))

Felicitats!!! :*

Saps que m'has inundat d'alegria?

Cristina ha dit...

Moltes felicitats!!! Quina sorpresa tan maca!!!

Àirum ha dit...

T'espera viure el millor que t'haurà passat mai a la vida, creu-me. No exagero, i quan el tinguis a les mans sabràs per què. I crec que mai ningú ha estat preparat mentalment per tenir el primer fill. Crec que és impossible. Tenir el primer és com un petit-gran acte d'inconsciència.

Puig d'en Cama ha dit...

Felicitats, que vagi molt bé.

jo ja em cago perquè ja em comença a tocar, però si apenes sé cuidar de mi com puc cuidar un xiquet petit?

Cèsar Llamborda ha dit...

Molt agraïts pel teu link!!

Et convidem a trobar el darrer nyap de Tarragona!!

Lo Consueta de Reus ha dit...

Escrius de meravella. Et fico als meus blocs reusencs escollits. Et seguiré llegint encantat.

El veí de dalt ha dit...

Que tot vagi molt bé, doncs! I a viure-ho intensament!

La reusenca ha dit...

Mestre Vilapou: provocar un somriure d'alegria sempre és una gran satisfacció, ;-). Prometo anar explicant noves i velles sensacions.

un home sobrer: ja ho veus, les coses bones a vegades, es fan esperar.Que descansis tu també!

antoni des de sant pol: quina intuició més bona que tens! bingo!

mossèn: benvingut. Suposo que sí, que ho canvia tot i tinc ganes de viure-ho.

Albert de la Hoz: intento disfrutar de l'embaràs tot el que puc!

bluf: sí senyora! estava de cinc mesos i no em vaig poder prendre res de res! d'aquí que s'allargués més del compte!


perdedor: uaaalaaa perdi, mil gràcies !!!


annatarambana: me n'alegro guapa! i felicitats a tu també (amb retard).


Cristina: ja he tornat!!! i estic en forma!!! gràcies maca!


Àirum: què seria la vida sense una mica d'inconsciència, oi?

Puig d'en Cama: suposo que és qüestió de no pensar-ho massa...!

Cèsar Llamborda : passaré pels nyaps diversos, no patiu!


Lo Consueta de Reus : tens bloc?


El veí de dalt : gràcies veí!

Petjada ha dit...

Reusenca, torno de vacances i què em trobo? la reusenca panxuda i més feliç que mai. Moltes moltes moltes felicitats! realment els triangles són macos, i la teva àvia de ben segur que aquest conte li encanta sigui on sigui, paraula d'Anna. Un petó ben fort pels tres!

David Figueres ha dit...

Moltes felicitats, reusenca!

teachera ha dit...

Pel que escrius es veu que et prova l'estiu, el descans, la panxa i eL neguit de veure quina cara fa! segur que la que té és molt milor que la que hagis pogut imaginar.
Totalment d'acord: equilibri i preparació per a ser 3, 4 o 10, no se'n té mai!! Els triangles són perillosos, però prova un penta.... i no t'ho pensis massa. i la casa mai no té tot allò que els altres et diuen que és imprescindible per a ser perfecte!

La reusenca ha dit...

petjada: ets una Anna? moltes gràcies, guapa!!

david figueres: gràcies!

teachera: uff! no corris tant... abans del quatre, ve el tres i primer el dos!! ;-)