dilluns, d’abril 19, 2010

Llibres digitals

L'any vinent entrarem a l'era digital, en un programa que es diu educat.1x1, és a dir, un ordinador per cada alumne. Els alumnes ja no hauran de comprar-se llibres, sinó que hauran de comprar-se un ordinador que val 300 €, la meitat la paguen les famílies i l'altra meitat l'administració. Els profes estem en un reciclatge forçós (i a fe de Déu, que necessari!) i resant perquè no fallin les connexions a internet i el manteniment de tot el sistema informàtic. Molts es pensen que això acabarà amb els llibres, amb els quaderns i els bolígrafs. Molts es pensen que serà un caos. Jo penso que serà dur, perquè entrarem de ple en un sistema nou que ningú garantitza que funcioni al 100%. L'administració ens ven la idea com si es tractés del millor producte del món, ens l'embolica i ens el deixa dins el mitjó, com si l'haguéssim demanat amb tota la il·lusió. Els canvis, sovint fan por. Però els canvis són necessaris.
El què ens trobem dins d'una aula sovint no té res a veure amb el què l'administració ens vol fer creure que ens trobem dins d'una aula. Hi ha nens que no tenen abraçades, ni un t'estimo quan se'n van a dormir, i moltes vegades agraeixen més que estiguis per ells que un ordinador portàtil d'última generació.
De fet, cal aprofitar tot el què tenim al nostre avast, analògic o digital, si amb això aconseguim que els nostres alumnes actuïn com a tals i aprenguin, creixin i es converteixin en adults. És veritat que molts d'ells han nascut amb la informàtica i dominen molt més la teconologia que els seus professors, el problema és utilitzar-la com cal.
En realitat, jo sovint no segueixo al peu de la lletra el llibre de text, i vaig picotejant d'aquí i d'allà construint el temari al dia a dia. És per això que les famoses programacions didàctiques sovint no tenen massa sentit, al marge de ser una simple guia en el camí. Ara espero poder fer el mateix, però amb l'ajuda d'internet, l'ordinador i la pissarra digital, que us confesso, amb fa il·lusió utilitzar. Seguirem informant. El procés està en marxa.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo no ho acabo de veure això, trobo que tant de canvi no era necessari. Potser donar una importància molt més gran a la informàtica sí, però donar un netbook a cada canalla i que allò sigui la base del seu aprenentatge?

A més, que no saben que els nens trenquen i fan malbé les coses. Aquests ordinadors no aguantaran massa a les motxilles dels nens, es trencaran i espatllaran cada dos per tres. Per no dir que, amb internet a l'abast tot el dia, les distraccions seran molt bèsties, i molts passaran completament de la classe per estar al messenger, al facebook i altres ximpleries similars. De veritat volem això?

Dan ha dit...

De totes maners, un llibre, un ordinador, una pissarra,... només son eines. La feina de veritat, la clau, sou els mestres.

Dan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
la reusenca ha dit...

Estic d'acord en que les eines mai poden substituir les persones, però les podem utilitzar per millorar... No les tinc totes, però ja us explicaré com va