diumenge, de març 21, 2010

Bebès "made in India"



Passa sovint que els diumenges al vespre, el "30 minuts" et fot un parell d'òsties ben donades, i després, a sopar i a dormir. Però feia temps que el parell d'òsties no em feien tan de mal. De sobres sé, que existeixen mares de lloguer, i de sobres sé, que hi ha gent que paga fortunes per un bebè que no pot tenir per diverses causes. També puc entendre la il·lusió de ser mare, i per tant, també la desil·lusió de no poder-ho ser. Per la meva feina, sovint veig mares i pares que no saben o no poden estimar els seus fills com es mereixen, també veig nens que no tenen el més important que es pot tenir quan ets un nen, l'estimació, una abraçada i un petó. Per això penso que l'adopció és una opció millor que pagar una mare de lloguer. El repotatge mostrava uns pares absolutament despreocupats per la dona que ha portat el seu fill dins seu durant nou mesos, una dona que ha hagut d'abandonar la seva filla de quatre anys i viure molt lluny del seu poble natal, perquè la societat índia no veu amb bons ulls que una dona llogui el seu úter per diners. La doctora que dirigeix la clínica mostrava orgullosa les fotografies dels europeus i americans que han pagat els seus serveis, i deia també orgullosa que gràcies a ella moltes dones índies podien comprar-se un tuc-tuc, pagar els estudis dels seus fills o simplement sobreviure en un món on la gent sobreviu amb menys d'un euro al dia. Deia que si els marits podien treballar per aixecar la família, també era lícit que les dones lloguessin el seu cos per alimentar els seus fills. No, no és ni lícit ni just, és simplement, indecent. El govern indi permet aquesta pràctica i a canvi, ingressa milions de dòlars a l'any. Les dones reben uns 4000 euros a canvi del nadó, i només els cobren quan neix la criatura sana. Si moren en el part o es produeix un abortament, deixen automàticament de tenir cap dret a percebre ni un cèntim, ni elles ni cap membre de la seva família.

El més fastigós de tot, és que el l'imperialisme té encara vigència en molts dels països colonitzats,tenim exemples de les seves conseqüències devastodores gairebé en cadascun dels telenotícies que ens empassem tot dinant o tot sopant: segrestos de catalans a l'Àfrica per part l'Al-Qaeda a Mali (dels quals el govern pagarà el rescat, tot i ser terroristes igual que els d'ETA), explotació infantil per part de multinacionals europees i nord-americanes, conflictes ètnics que acaben en massacres, pel·lícules dolentes com Invictus que volen parlar d'un dels temes més injustos que han tingut lloc durant el segle XX, l'apartheid i no saben tractar el tema com es mereix...

En fi, tots hem anat a comprar alguna vegada a Ikea. Tots nosaltes som espectadors del món subdesenvolupat des d'un seient de tribuna. Tenim sort, però no cal burxar en la ferida.

Ara no en tenim prou a les metròpolis amb els recursos naturals, els esclaus, les matèries primeres, sinó que també utilitzem els úters de les indígenes per engendrar els nostres fills. Deixem dotze mil euros damunt la taula d'una clínica índia i ens enduem un nadó a casa, amb els nostres gens, això sí.

15 comentaris:

XeXu ha dit...

De vegades la realitat és massa impactant i desitjaríem viure en la ignorància. Però és millor saber-les aquestes coses per adonar-nos com és el món en que vivim.

Puji ha dit...

Vaig veure el reportatge i també em va colpir molt, sobretot perquè estic en una situació d'entendre moltes coses. Puc arribar a entendre que les parelles prenguin aquesta decisió, no la comparteixo en absolut, però l'entenc. Però el que em va indignar va ser la indiferència cap a la dona que havia portat el seu fill nou mesos al ventre.

Va ser impressió meva o els "pares" que sortien tenien tots símptomes de problemes de salut mental? O simplement són ianquis?

La reusenca ha dit...

Xexu:Sí, sembla que dins del mateix món hi ha molts móns paral·lels, tens raó i val la pena saber que existeixen.

La reusenca ha dit...

Puji: els pares també vivien en un món paral·lel, el de l'egoísme: jo, jo, jo i jo. Lamentable.

El veí de dalt ha dit...

A mi també em va deixar un gust agre a la boca el reportatge. Conec casos d'adopcions estrangeres (Rússia, Àfrica,...); de fecundacions in vitro del propi pare o de pares anònims; però això de pagar perquè una altra pareixi, era massa. No em puc pronunciar. Però no m'agrada gens. I realment...eren ianquis,

Josep ha dit...

Sóc un ferm defensor de la Llibertat Individual. Qualsevol persona major d'edat (i en ple ús de les seues facultats mentals) és lliure de fer amb el seu cos allò que vullga. Fins i tot coses que són mal vistes a la seua societat o coses que, emocionalment parlant, li poden passar factura.

La reusenca ha dit...

Veí de dalt: bé, en realitat el de menys penso és si eren nord-americans o no, en tot cas, em va semblar molt desnaturalitzat tot plegat, amb regust agre, com bé dius.

La reusenca ha dit...

Josep: encantada de que hagis passejat per aquí, ara bé, no crec que una dona que estigui en aquestes condicions sigui del tot lliure. Segurament aquestes dones trien condicionades per unes condicions de vida que ja de per sí, no les fan sentir ni viure com a persones lliures, i encara menys com a dones lliures. I sí, estic molt d'acord amb tu: visca la llibertat individual quan es pot exercir amb dignitat!

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...

Si la Llibertat depèn del poder adquisitiu, hem de concloure que la majoria de catalans (sense feina o mil·leurats) no són pas lliure en la seua presa de decisions?

A) En cas afirmatiu, algú que no pot triar lliurement, no hauria de prendre decisions sobre el seu cos.

Ergo les dones pobres no tenen Dret a Avortar. Les filles de papà podran anar a Londres a avortar mentre que les pobres només podran parir i callar.

B) En cas afirmatiu, algú que no pot triar lliurement, no hauria de prendre decisions sobre el seu cos.

Ergo les persones pobres no tenen Dret a Consumir Estupefaents. Els rics poden fumar opi (com a finals del segle XIX) i els pobres a patir la Llei Seca.


C) En cas afirmatiu, algú que no pot triar lliurement, no hauria de votar.

Ergo tornem al sufragi censatari i al Dret de Vot només per a rics?


Etc...

La reusenca ha dit...

Josep: estic parlant de de dones, de dignitat i de llibertat. Simplement. Aquí, a la Índia, a Londres i on tu vulguis... ah!encantada de que hagis tornat a passejar per aquí!

La reusenca ha dit...

Josep: estic parlant de de dones, de dignitat i de llibertat. Simplement. Aquí, a la Índia, a Londres i on tu vulguis... ah!encantada de que hagis tornat a passejar per aquí!

Josep ha dit...

I jo parle de Persones, de Dignitat i de Llibertat. Simplement, ací i a tot arreu. Per a nosaltres, pels que estan millor que nosaltres i pels que estan pitjor que nosaltres.

I justament per açò rebutge el que tu dius "aquestes dones trien condicionades per unes condicions de vida" com a limitació del Dret a Emprar el Propi Cos. Al cap i a la fi, tots tenims condicions de vida que orienten les nostres decisions.

Hi ha dones que han fet de mare gestant sense cobrar ni cinc. I no a la Índia, sinó a València. Òbviament era per ajudar gent de la seua família. De moment, no conec cap cas de ningú que ho haja fet per a un desconegut i canvi de res. Però en tot cas, per amor o per diners, a coneguts o a desconeguts, és un acte de Llibertat Individual, i com ha tal a de ser respectat.

Si vols et puc passar un parell o tres d'enllaços sobre el tema.

La reusenca ha dit...

Josep: no necessito enllaços sobre el tema, gràcies maco.

Josep ha dit...

Doncs si no vols informació, ací tens opinió:

Strike 1:Reflexions Feminazis

Strike 2:Tres regalets

Pot ser que no t'agradin, què hi farem.