dimecres, d’abril 23, 2008

Prou, és el meu bebè, cony!


Fa uns dies vaig estrenar la capota de pluja del cotxet, perquè des que va néixer el nen no l'havia fet servir - aquí la comprovació de que realment, en aquest país feia més de sis mesos que no plovia-. No sóc d'aquestes mares que porten els seus nens embolicats en mantes, sacs polars, i a més, els amaguen dins els plàstics com si fóssin astronautes de la NASA. Trobo que va bé que els nens no vagin massa abrigats i els toqui una mica la brisa i el solet quan passegen, digueu-me "hippielonga". Però el divendres passat plovia bastant i havia de sortir amb el nen, tan sí com no. Tenia hora per fer-li el passaport i el DNI, perquè amb uns pares viatgers com li han tocat, aquest estiu ja li toca fer el primer viatge en avió, encara que no massa lluny, a Ses Illes. O hauria de dir el segon, perquè estant de cinc mesos me'n vaig anar amb els alumnes a Itàlia. I el passaport, doncs ja que hi som, no costa res, que ben pensat l'estiu vinent potser ja podrem endur-nos-el a algun lloc més lluny, digues-li Londres o Estats Units. Qui sap. Tinc mono de viatge, es nota?

La visita al Registre Civil en busca del Certificat de Naixement, va ser la primera de les parades en aquest dia plujós i gris. Allà al mig, em vaig sentir talment com en un altre planeta. Funcionaris -sí,sí, com jo, ja ho sé- que t'escorcollen el cotxet per si hi duus una metralladora, vidells antipàtics que sembla que perquè et diguin on és el mostrador dels certificats els has de donar una propina, nens nigerians acabats de néixer embolicats en mantes tricolors, nens de mesos equatorians, russos i algun de català, parelles mixtes i no mixtes que han decidit casar-se "pel civil", llibres de família per tot arreu i hores i minuts perduts en la immensitat de la paperassa. Quan em van donar el certificat, informatitzat i al moment, no m'ho podia creure, vaig pensar, això serà el típic "vuelva usted mañana", però es veu que no, que la tecnologia també ha arribat al registre civil!

Amb el certificat a les mans, em dirigeixo al "lloconfandnisipassaports". Vaig pensar que seria tan o més sinistre que el registre, però no. Era lluminós i espaiós, i un policia en català em va demanar si tenia hora donada. Li vaig dir que sí, però que arribava amb vint minuts d'antelació. Li vaig dir que podia tornar més tard. Va insistir en que passés, que m'atrendien de seguida al mostrador de "mobilitat reduïda", especial per ancians, gent en cadires de rodes o mames i papes amb cotxets i nanos petits. Ulls com a taronges. Al cap de deu minuts, la fotografia del nen apareixia davant la pantalla plana, en tamany gegant. Què bufó havia quedat, després de més de deu minuts de "nyigu-nyigu" perquè no tanqués els ulls en el moment en que el flaix li explotava a la cara. Llegeixi les dades i si són correctes, firmi aquí. I ja tenia el Dni i el passaport a la butxaca. Li ha tocat un número amb quatre sets, vaig pensar que seria un bon auguri, diga'm supersticiosa, a part de "hippielonga".

Un cop fora, ja no plovia, i vaig decidir recollir la capota. Però una senyora gran, es va dirigir a mí, i indignada em va dir que no li tregués, pobret, que feia molt de fred i s'encostiparia. Me la vaig mirar amb cara amable i somrient, i li vaig dir que no hi estava acostumat i que l'agobiava aquell plàstic a través del qual, jo l'obligava a veure el món. Que encara que reduït, era el seu de món! No ho va entendre i em va pendre per mala mare. Me la rebufa.

Sempre hi ha senyores grans que et renyen. Que ara tapa'l al baixar del bus, perquè fa com a frescor. Que ara desabriga'l perquè tindrà calor. Que ara li hauries de posar un gorret perquè agafarà una insolació. Que on vas amb un nen tan petit. Que si per què no li dones el pit, que és més sa que el biberó. Que no el portis al Raval perquè hi ha molta malària, i molts virus, i allà els bebès agafen de tot - us ho juro, que és veritat!-.

Que el tapo i el destapo quan entro i surto als llocs, que no sóc idiota. Que li poso gorret quan fa molt de sol i sinó el cotxet té una visera meravellosa, i el sol va bé i és energia. Que existeixen cremes protectores del número 50 per bebès. Que si no li dono el pit és perquè vaig tenir una cesària amb disset grapes que no se'm tancava ni a tiros, no tenia prou llet i se'm va aprimar més de sis-cents grams en una setmana. Que vaig al Raval si vull, perquè les terrassetes estan molt bé i virus n'hi per tot arreu.

Que jo no li dic a vostè que porta un abric horrible, i que es pinta els llavis com la Doña Croqueta. Que no li dic que el xuxo de crema que es menja per esmorzar no li va bé pel sucre. Que no li dic que porta un color blau per tapar-se les canes que riu-te'n tu de l'Alaska en els seus millors temps. Que no li dic que és molt gran i que no per això ho sap tot, de tot, de tot i de tot.

Que vostè també ha estat una mare jove, o no? Deixi'm que m'equivoqui, o que ho faci bé, que estic amb la L encara.

Que prou feina tinc a saber el què he de fer i el què no, perquè cada dia em trobi iaies molt més emprenyadores que la meva mare i la meva sogra, que dit sigui de pas, m'ajuden molt en tot el què poden i sense emprenyar gens.

Que ja n'hi ha prou, que és meu bebè, cony!

16 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Iaies! Quina paciència s'ha de tenir ;-)

XeXu ha dit...

M'ha agradat molt aquests escrit, no sé, m'agrada com expliques les coses, i parlant del nano, suposo que se't cau la baba a tu la primera.

Pel que fa a les iaies (no les pròpies, sinó les velles set-ciències), no les descobrirem ara, oi? No s'adonen que els temps canvien, això per començar, i que algunes coses actualment ja no són com a la seva època. Però bé, jo crec que es fiquen en tot perquè ho troben a faltar, tenen instint de sobreprotecció perquè fa temps que no s'hi poden dedicar. D'acord, algunes potser són torracollons i prou, però se les ha de justificar d'alguna manera, no?

Puji ha dit...

La primera part del post és ciència-ficció. No me'n crec ni una paraula.

Pel que fa a la segona part, estic esperant tenir un nen per poder dir a aquestes cotorres que callin d'una vegada! Qui no té feina el gat pentina!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

els nens gitanos sempre han anat mig despullats i descalços i mai han agafat cap malatia

petons

Àirum ha dit...

Hehe, jo també tinc 4 sets al dni. Això del plàstic ho em fet servir 2 vegades en 16 mesos. No som de plàstics, a casa, no. Del plàstic del cotxet, s'entén.

Euphorbia ha dit...

Acabo d'arribar saltant des d'un altre blog i m'he sentit d'allò més identificada amb el teu escrit.
Jo tinc un nen de 7 mesos i mig i el que escrius bé ho hagués pogut escriure jo perquè també m'hi trobo cada dos per tres amb senyores que no conec de res que m'han de venir a dir el que he de fer. Si plora i l'agafes, que el malacostumaràs, si no l'agafes, ai pobret que l'hauries d'agafar. Fins aquí dalt n'estic...

Jo el plàstic només quan plou perquè no és bona tanta sobreprotecció i no els hi passa res perquè els hi toqui el fred a la cara. És pitjor acostumar-los al plàstic i llavors amb qualsevol corrent d'aire de no res es quan es costipen.

M'ha agradat conèixer el teu blog. Tornaré.

Jordi Casanovas ha dit...

Estic amb en Puji, la ciència ficció als relats conjunts i respecte a les àvies sense fronteres... ja se sap és una ONG

Cristina ha dit...

Passa d´aquesta gent. És el teu fill i saps prou bé el que li convé. És que hi ha gent que s´hauria de posar la llengua a cert lloc...

aigua ha dit...

Hola!Tens tota la raó del món, és el teu fill i tu fas el que creus que es millor per ell.Iaies axí sempre han existit i sempre existiran. :)(i segurament de joves eren també una mica "corconetes".)

JRoca ha dit...

Sempre hi ha la tendència d'abrigar massa a la canalla petita i la pediatra dóna el millor consell: si tu tens fred abriga'l però si tens calor desabriga'l, no fotem, no cal posar-los dins de bombolles de plàstic i si es posen malalts entra dins de la normalitat. La meva pubilla ho va agafar tot entre els 11 mesos i l'any i mig i ara porta quatre o cinc mesos ben bons, que duri.
Salut

marta ha dit...

Divertidíssim llegir-te però...Uf Quina paciència haver d'esquivar tantes opinions, recomanacions i judicis croqueteros...!

Cristina ha dit...

Noia, on pares? Molt enfeinada amb el petitó??? Espero llegir-te ben aviat. Una abraçada!

marta ha dit...

Com que he passat per aquí, avui saludaré: Hola!!

Cristina ha dit...

Jo torno a passar per aquí. Espero que tot vagi bé. Una abraçada!

長島冰茶↗ ha dit...

............☆
...........****
..........******
.........********
........**********
......*************
.....*****HAPPY***
....*****************
...*******************
..*********************
...........****
...........****
...........****

HI:nice to meet you!

Thanks to friends all over the world to Taiwan to help the flood of support and also wishes everyone peace and happiness!

Food:
chocolate,彌月蛋糕,乳酪蛋糕
巧克力,蛋糕,中秋禮盒

Accommodation:
MOTEL,汽車旅館,台中汽車旅館

Clothing:
日系服飾,服飾批發,流行服飾

Housing:
法拍屋,法拍屋,法拍

Automotive:
大樓隔熱紙,汽車隔熱紙,隔熱紙

Health:
保健食品,樟芝,納豆

Marriage:
外籍新娘,大陸新娘,越南新娘
外籍新娘,大陸新娘,中國新娘

pet:
柴犬,哈士奇

Kitchenware:
室內設計,室內設計作品,歐化廚具,廚具
系統櫃,系統傢俱,傢俱,裝潢,廚具工廠

cleaning:
清潔公司,seo,網路行銷

yoga:
瑜珈,瑜珈教室,瑜珈補習班
瑜珈教學,瑜珈教室,高雄瑜珈

travel:
墾丁旅遊網,墾丁旅遊,高雄縣旅遊,高雄縣旅遊
阿里山旅遊,高雄旅遊,日月潭旅遊

eda ha dit...

按摩棒電動按摩棒飛機杯自慰套自慰套情趣內衣
角色扮演情趣,情趣用品跳蛋情趣跳蛋

G點性感丁字褲吊帶襪丁字褲無線跳蛋

衣蝶
情趣按摩棒
潤滑液SM內衣性感內衣自慰器充氣娃娃AV情趣情趣用品