divendres, de març 14, 2008

Estadístiques i dades

Fa catorze dies que no escric al bloc.

He anat a votar i m'he sentit més perdedora que mai.

He visitat onze pisos, dels quals només me n'ha agradat un.(i el trobo car).

He visitat quatre guarderies, de les quals m'ha agradat la més cara i la que té els horaris més restringits.

Han vingut a visitar el meu pis sis persones, des que vaig posar l'anunci a internet el diumenge.

M'he aprimat quatre quilos.

El meu fill s'ha engreixat quatre-cents cinquanta grams.

Hem anat al cinema un cop! (el primer des de l'esdeveniment!)

He anat a una calçotada, amb salsa de la meva mare. (ummmmmmmmmm!!!)

He caminat uns quants kilòmetres per culpa dels putos conductors d'autobús. (de bon rotllo, que els donin el què demanen , ja!!!)

He acabat dues peces de ceràmica que tenia començades.

Encara no he anat ni una sola vegada a la perruqueria.

He anat a Reus un cop.

M'he baixat deu pel·lícules.

M'he fumat set cigarrets.(merda!)

He anat a la piscina dos cops.

M'he quedat enganxada de l'esquena un cop.

He agafat el bicing dos cops.

T'he fallat més d'un cop. Espero millorar aquesta estadística aviat.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Carai, això si que és tenir la vida apamada. Com que has estat molt enfeinada, se't perdona que fagi dies que no escrivies res.

substitut ha dit...

Quina fenyada!

Jordi Casanovas ha dit...

depèn de com t'ho miris set cigarrets en catorze dies és molt poc...

ddriver ha dit...

7 cigarretes m les he fumat casi llegint el post,ojala fumes aixo en 14 dies

Cesca ha dit...

Felicitats per els quatre kilos!!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

benvinguda al món real i posat a la cua, petons

DooMMasteR ha dit...

Sort que ja estem a setmana santa :-)

Descansa...

Cristina ha dit...

Eiii, has escrit. Què bé!!! Pel que veig no pares. Ara que arriba setmana santa suposo que descansaràs una mica no?

Tondo Rotondo ha dit...

T'has sentit perdedora votant? Jo vaig tenir una sensació similar... Ja no m'els crec tot saquests partits que només fan que apuntalar el sistema i consentir una realitat econòmicament asfixiant per a la gent normal.

Potser caldrà pensar en noves propostes. Hebe de Bonafini, madre de Plaza de Mayo, va comentar que l'única lluita que es perd és la que s'abandona.

I naltrus, podem abandonar-nos a la sort dels polítics professionals (institucionalment parlant)?