dilluns, de gener 07, 2008

Floriran les roses




(...)

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.

(...)

Del LLibre d'Absències. Miquel Martí i Pol.

Per la Montse.
La teva força ha estat una lliçó de vida. Gràcies.

6 comentaris:

nilex ha dit...

Hi ha molta gent que cada dia ens deixa. Són moments durs.
Ànims

La reusenca ha dit...

Gràcies pels ànims Nilex!

Cristina ha dit...

T´envio una forta abraçada.

La reusenca ha dit...

ei cristina! l'abraçada ja m'ha arribat! ;-)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

guarda-li un molt bon record, en el fons quan recordes a una persona estimada, nomès t'enrecordes de les coses bones, ànim

mercè ha dit...

si és el que s'ha de fer recordar les coses bones... i és una manera molt bonica de recordar a algú amb un poema així.