dissabte, de desembre 29, 2007

Equivocar-se

Hi ha persones que s'equivoquen i hi ha persones que no s'equivoquen mai.
Hi ha persones que fan autocrítica, i hi ha persones que no en fan mai.
Hi ha persones que accepten unes disculpes,i hi ha persones que fan veure que accepten unes disculpes, però en realitat, no s'ho saben acabar.
Hi ha persones a qui els costa perdonar.

Jo sóc de les que m'equivoco, i moltes vegades. No en sé gaire de mossegar-me la llengua, és un dels mil defectes que dec tenir. Últimament però, he après a comptar fins a deu, però només fins a deu. He d'aprendre a comptar fins a cinquanta, i no inmutar-me. Tinc tota una vida per aprendre'n. Després del deu, ve l'onze, i el dotze, i el tretze, i el catorze, i el quinze (quinzeeeee, quinzeeeee, quinzeeee...com la cançó), setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc i així fins a l'infinit. Hauré de tornar a l'escola.

Procuro fer autocrítica i em costa demanar perdó; però sempre, sempre, sempre ho acabo fent. Però sembla que llavors ja és massa tard. Diuen que rectificar és de savis. Però potser és millor no haver de rectificar. Però també diuen que ningú no és perfecte. I també diuen que qui té boca, s'equivoca. Jo tinc boca, ulls, mans i peus, i m'equivoco; però no m'autoflagelo, perquè no em mola, sinó ho faria.

M'agradaria que em perdonessin, i tenir la festa en pau. El Nadal ja les té aquestes coses. És contradictori, com la vida. La vida és passar pàgina, sinó sempre llegiríem la mateixa pàgina i ens avorriríem molt. I la vida, segons com, ja ho és prou d'avorrida.

Si els convidats arriben abans d'hora i t'agafen en calces, t'aguantes. I si et fot, comptes fins a cinquanta, perquè no sempre pots dir que una cosa et fot. I a més, no n'hi ha per tant. En fas un gra massa i perds el senderi. Sempre et passa. És com quan passa una locomotora i no hi ha Déu que la pugui parar. Però després et sap greu, i llavors, no, ja no. No pots rectificar. Prohibit equivocar-se. Prohibit cagar-la. Prohibit tornar enrere. I jo dic, i si prohibim prohibir no viuríem més feliços?

El Nadal és bonic i la neu cau darrera el vidre. Les llumetes de l'arbre s'encenen i s'apaguen i tu encara que no m'has perdonat.

9 comentaris:

carlota ha dit...

:O un blog interessant per a llegir, visitaré altre cop aviat aviat.




el perdó és relatiu, és més complicat quan ens hem de perdonar a nosaltres mateixos i no ho aconseguim.


vès, ja les té aquestes coses la vida

Cristina ha dit...

El Nadal treu les millors i les pitjors coses de tothom. Per mi JA no signfica res, només un moment de retrobament que podríem tenir en qualsevol moment de l´any. Em manquen algunes persones que ja tornaran i d´altres que em sobraven JA no apareixen per sort. I si no et perdonen no serà perquè no ho has intentat. Una abraçada

Àirum ha dit...

El Nadal mola, això no ho dubtis i més si estàs acompanyat per un petit dictadoret, això ja ho saps.
Pel que fa als perdons, n'hi ha que costen d'arribar, però tu també prou saps que el temps dóna i treu raons.
Que passis un feliç 2008!!

DooMMasteR ha dit...

I mira que al nadal ens hem de perdonar moltes coses...

Potser haurieu de parlar :-)

Molt bon any!!!

marta ha dit...

No puc afegir res però no em vull quedar sense dir: bon any!!!!! :)

ddriver ha dit...

sort que no t agrada autoflagelarte,bon any guapisima!

Anònim ha dit...

Ei, hola Reusenca!

Soc el germà del protagonista de la Trentena, el creador dels pantalons curts i els genolls pelats.

Et situes, no? Doncs bé, que m'estic plantejant això de blogejar-me i tot fent el xafarder m'he adonat que vas traïr bloc.cat per blogspot.com.

La meva pregunta és que quina plataforma em recomanes; perquè a mi em faria gràcia fer-ho a bloc.cat però...

Apa, i congratuleixons pel blog, a veure si n'aprenc!

La reusenca ha dit...

Gràcies a tots!!!

La reusenca ha dit...

anònim que no ets anònim: et sitúo perfectament!!! Doncs com molta gent que va començar a blocat vaig haver d'emigrar en contra de la meva voluntat perquè no funcionava massa bé, es penjava, es perdien els posts i de vegades, trigaven dies a arreglar-ho. Ara, no sé pas com deu funcionar la cosa, però per qüestions pràctiques, et recomenaria el blogger. Ara, per provar no s'hi perd res.
Friso per passejar-me pel teu bloc, o blog, o bloq (ja veuràs que cadascú li diu com vol, aquí a la comunitat blocaire!). Ens veiem! ;-)