diumenge, de març 11, 2007

Anecdotari


1) Un cargol a l'amanida

Il nuovo faginetto és un restaurant humil però efectiu. Normalment s'hi serveix pasta de primer i alguna cosa de tall de segon, pollastre o porc, acompanyat d'amanida o patates a la romana, tovetes i amb gustet a herbes aromàtiques. Enmig de l'enciam, la princesa del pèsol s'hi va trobar un cargolet, petit, petit i inofensiu, inofensiu. El fet de veure el cargol, enmig del plat, al costat del tomàquet va provocar un enrenou considerable.
Resultat: indignació de les princeses del pèsol, i la negativa a tornar al restaurant a sopar, tot i tenir-lo pagat per tres dies.
Resultat de debò: hi van anar cada dia. És millor menjar amanida amb algun cargolet perdut, que no pas morir-se de gana, no?


2) Superglatiatore Mario

És romà. Fa metro seixanta cinc a tot estirar. Té una dona que el triplica, tant el alçada com en amplada. Han tingut vuit fills. A la paret del local, citat anteriorment, una fotografia en blanc i negre d'Escrivà de Balaguer somrient presideix el restaurant, al costat d'una altra del Papa Joan Pau II i el Papa Benet XVI, tots dos, de blanc immaculat. El somriure de l'Escrivà em fa empassar la pasta al dente de pressa, deu ser perquè vull desfer-me de la seva mirada inquietant.
En Mario es fa dir Superglatiatore Mario, i a la porta del local s'hi pot veure una fotografia d'un gladiador amb en cap superposat del propi Mario. Sempre va amb una faixa negra i amb llacet. Sovint fa broma i va per feina. És simpàtic, però la seva dona fa por. Va sempre vestida de negre i és grossa a més no poder. L'any passat ja hi vam anar, aquest any ens ha reconegut i s'ha volgut fer una fotografia amb nosaltres i tot!

3) L'autobús

Agafar l'autobús a Roma és tota una aventura. Els carrers no estan asfaltats i els adoquins es fan notar a la columna. Són sempre plens a vessar i sovint no hi ha lloc per seure. Sóc ràpids, però el conductor frena d'una manera brusca i si no t'agafes bé pots acabar amb el cul a terra amb molta facilitat. El metro tanca a les nou. Havíem d'anar cada dia a l'hotel amb autobús, primer el 64 des de Termini i després el 492 fins a Pius XI, uns tres quarts d'hora en total. Trajecte amè i força accidentat per acabar les llargues caminades i passejos sota el sol.

4) Fent de carabinieri

Fer rondes pels passadissos de l'hotel quan estàs morta de son no és la il.lusió de la meva vida. Però quan els alumnes van a les habitacions, comença el xou. I el xou no pot durar més de 30 minuts. Disoldre reunions de més de vuit persones en una sola habitació, evitar crits i corredisses i cops de porta és pràcticament una missió impossible. Com que tots hem estat adolescents, cal fer els ulls grossos en algunes qüestions, i fer veure que no veus coses que veus, ni sents coses que sents. Sempre i quan la gent que també comparteix hotel amb nosaltres, pugui descansar a gust. Fer de policia no m'agrada, així que la ronda dura poc, i si la cosa es complica, una apagada general de llums dels passadissos i les habitacions és oli en un llum. La foscor calma els ànims.

5) Bufada d'espelmes

Tres alumnes feien l'aniversari mentre érem de viatge. Un panetone gegant i unes espelmes van ajudar a fer una mica de celebració, després del sopar. Els divuit anys són els divuit anys, un bufada general ens va acabar d'alegrar el vespre. La dolçor de les panses hi va ajudar força. Ummmm....

6) La intifada

Visitar la sinagoga de Firenze és francament interessant. Jo mai no hi havia estat en cap, a excepció de l'antiga sinagoga de Ciutat Vella, a Barcelona, avui en runes. A porta, un noi i una noia hebreus venen les entrades. Nosaltres, els professors hi arribem, i preguntem si hi ha algun dels nostres alumnes a dins, ja que els n'haviem recomanat la visita en la seva estona de matí lliure. Ens diuen que sí. Fem la visita, però curiosament, ells ens saluden i parlem, però desapareixen ràpid, ens comenten que l'han visitada de dalt a abaix. Quan marxem, la noia hebrea dels cabells rinxolats, ens atura. Ens fa veure una pintada al terra en guix blanc: INTIFADA , i una estrella de la brigada roja. Tremola, porta una fregona a la mà i es disposa a esborrar-la. Jo em quedo allà mirant-la i em temo el pitjor. Les meves sospites es confirmen, un dels nostres ha fer el graffitti al terra. Ens explica la seva història, ens explica la història dels seus avantpassats, de la seva família, ens explica que ha fet el servei militar a Israel, i que no està d'acord amb les postures del seu país en molts aspectes, entre elles la obligatorietat de fer el servei militar a homes i dones. Ens explica que s'ha sentit ferida i que voldria dialogar amb el noi que ha fet la pintada. Nosaltres, ens sentim responsables del fet, per proposar la visita i per la ignorància dels nois, i per la manca de respecte. En un moment de la conversa, li noto una llàgrima als ulls, però no li acaba sortint. Mentre parla ens diu que coneix el català, i que sap que ha estat una llengua prohibida. Així doncs, les històries no són sempre com ens les han explicades, oi? Ella ens diu que entèn que hauria d'haver parlat amb el noi, i que li fem arribar els seus sentiments.
Surto d'allà amb el sentiment d'haver après alguna cosa. Un cop veiem a l'alumne sospitós, li diem que hi volem parlar. Ens diu que ja sap per què, ens diu que li sap greu, que ho ha fet per ideologia, que no pretenia fer mal a ningú. Fins que no acabo d'explicar-li tot el què la noia m'ha dit, veig com baixa els ulls i no em mira. Sent vergonya i se n'adona de l'estupidesa que ha comès.
Em sembla que tots hem après una cosa, parlant la gent es pot entendre. Tan de bo fós veritat arreu del món. Li recomano que llegeixi El jardí dels Fizzi Contini o la trilogia de Primo Levi, i que ja en parlarem més endavant. Em promet que ho farà. El seguiré.

7) El robatori

Una nit de discoteca a Firenze, amenitzada per cinc cubates acaba en robatori. La cartera ha desaparegut, els 100 euros també i el DNI imprescindible per poder agafar l'avió, també. L'alumne preocupat ens explica que no sap on té la cartera, que creu que li han robat i que a l'arribar a la discoteca la portava a la butxaca. De bon matí, anem a veure els carabinieri, aquest cop els de debò, per fer la denúncia. Una intèrpret tradueix al noi l'interrogatori a l'espanyol, i omple, nerviós, l'imprés que li posen davant. L'oficina s'assembla força a les de la policia d'aquí, vella i amb impresos llargs i pesats. Tot plegat, una hora. Li donen un paper, amb la denúncia. Ara ja podrà pujar a l'avió. Respira tranquil.

8) Les tovalloles sospitoses

Entro a l'habitació. Tres tovalloles sospitoses, d'un color sospitós són al terra de l'habitació. En queden dos al llit. No han baixat a esmorzar. Els obro la finestra, l'habitació fa olor de feres ferotges. Damunt de la tauleta una ampolla de Ballantine's, ara entenc les tovalloles sospitoses, l'olor a fera ferotge i la son que ha provocat que ni l'esmorzar els fés alçar-se. Dos minuts i marxem.

9) Les maletes sense rodes

Ryanair no ens ha perdut cap maleta. Però tres d'elles han tornat sense rodes. O bé les maletes ja no són el què eren o bé, les tracten a patades. Per la resta, tot ha anat sobre rodes.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi havies anat, com a alumna? Jo hi vaig anar a tercer de BUP... Ha de ser curiós, haver-ho fet des dels dos costats.

Bentornada.

Anònim ha dit...

Ei Reusenca suposo que no es el mateix que anar-hi de vacances i menys amb un grapat d'alumnes però en el fons es la gran Italia no ??? que guapo desapareixer uns dies per fer un viatget no??? Sempre s'aprenen coses no?

vilapou ha dit...

Bé, si tot ha quedat en un anecdotari, està prou bé. D'aquests viatges, qui més qui menys en treu alguna lliçó (més o menys cultural).

La reusenca ha dit...

perdedor: doncs a Itàlia no hi havia pas anat com a alumna. Nosaltres a tercer de BUP vam fer ruta per Zurich, Innsbruck, Salzburg, Viena i Venècia... viatge estrany, ara que ho penso! però anecdotari com a alumna també en tinc, no et pensis!!!

farlopa: doncs no. Definitivament no és el mateix, és el doble de cansat! però com bé dius, Itàlia sempre val la pena, tot i el cansament.

vilapou: les lliçons de la vida,sí, amic vilapou, ja ho pot ben dir...

Cristina ha dit...

Ostres, quin viatge més mogudet. Jo no he estat a Itàlia. És un viatge pendent. Espero que us ho passèssiu bé. Petons!

Anònim ha dit...

Uff!! Vaja aventura, no?
El més important és que ho heu passat bé i tots heu apres coses.
Petons!

Anònim ha dit...

Quant ets alumne t'ho passes de conya per tot el que fas i per les ganes irresistible de fer emprenyar els mestres. Però si ets mestre la cosa deu ser molt diferent.
No t'has plantejat de tornar a fer el viatge però sense alumnes?

Anònim ha dit...

panetone i ballantine's, el resultat de la combinació: espectacular, segur, també per les tovalloles

Jordi Borràs ha dit...

bones fotos les del flickr!

La reusenca ha dit...

cristina: doncs és un viatge imprescindible, em sembla!! apunta-te'l!

doomaster: gràcies!! sempre aprens, viatjant, oi?

sir william: a Itàlia ja hi he estat sense alumnes, gràcies al cel!! i et puc dir que millora bastant!!

bluf: uff! millor no pensar-hi!

jordi borràs: gràcies i benvingut!!

Sergi ha dit...

Hola,



Em dic Sergi Pons i treballo per la productora bcn-tv que es troba al recinte de mediapark (Sant JUst d'esvern). Estem preparant un programa per televisió espanyola (circuit catlà) que s'anonema "ANECDOTARI".

El programa està format a partir del testimoni (individual o colectiu) de persones que expliquen anècdotes de tota mena: emotives, divertides, tristes, etc.; TAN SOLS ENS CAL QUE SIGUIN SORPRENENTS.

El primer programa s'emetrà el 23 d'Abril a les 21:00 (l'hora encara per confirmar però entre les 21:00 i les 22:00h)

Juntament amb les anècdotes de casa nostra també n'expliquem d'internacionals i tot plegat forma un programa de 30' màxim on l'únic que es pretén és fer passar una estona entretinguda però sobretot profitosa a partir de les experiencies de la mateixa gent.

No es tracta de cap programa sensacionalista que explica les desgràcies alienes ni tampoc cal haber salvat la vida al Rey; com ja he dit, tan sols ens cal que tnguin un punt sorprenent que ens faci creure allò tan famos de:" la realitat supera la ficció).



Em sembla que aixó és tot, si teniu algún dubte no patiu. Em podeu fer les preguntes qure calguin o a trucar-Me al 93-553-34-62



Moltes gràcies



Atentament



Sergi POns (guionista/recercador del programa)



PD: us adjunto la crida que em fet per internet i també un parell d'anècdotes que ja tenim documentades a tall d'exemple.



En BCN TV (productora de televsión) hemos empezado la producción de un programa para TVE (Televisión Española) basado en todo tipo de anécdotas: coincidencias, casualidades, historias increíbles, etc.

Buscamos historias potentes, sorprendentes i que nos dejen con la boca abierta o deseando conocer el final. Da igual si hacen reír o llorar, siempre que tengamos localizado al protagonista de la anécdota para que nos la pueda contar delante de la cámara.

Todo el mundo tiene una anécdota que contar o conocemos a alguien que la tenga, así que necesitaríamos gente que esté dispuesta a salir en la tele contándola.

Mándanos un mail a anecdotari@bcn-tv.com o llama al 93.553.34.62

y nos podremos en contacto contigo. Adjuntamos un par de anécdotas como ejemplo.

Gracias de antemano por vuestra colaboración.



PD: podéis mandar este mail a toda la gente que creáis que puede estar interesada.



---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



A BCN TV hem començat la producció d’un programa per a TVE d’anècdotes de tota mena: coincidències, casualitats, històries increïbles, etc.



Cerquem anècdotes potents, sorprenents i que ens deixin clavats a la cadira desitjant sentir-ne el final.

Es igual si fan gràcia, por o fan plorar, sempre que tinguem localitzat el protagonista de l’anècdota per explicar-la.

Tots coneixem anècdotes de tota mena o gent que ha tingut alguna que valgui la pena explicar-la.

Si us plau, necessitem gent que vulgui explicar-nos aquella anècdota que sempre explica als amics i/o familiars. Si coneixeu algú que tingui una anècdota potent per explicar, envia’ns un mail i ens posaren en contacte amb tu.

Adjunto un parell d’anècdotes a tall d’exemple que parla de coincidències.

Moltes gràcies per la teva col·laboració



Les anècdotes les podeu enviar a anecdotari@bcn-tv.com o explicar al tfn: 93 553 34 62

Pots enviar aquest mail a tots els teus amics o coneguts