dilluns, de febrer 26, 2007

Infiltrados versus Babel





Aquest matí he escoltat RAC 1, com cada matí. M'encanten les batalles Gemma Calvet contra Màrius Carol, perquè els trobo genials, cadascú en la seva manera ridícula d'entendre la societat, la cultura i la vida en general. Cadascú en el seu paper, un d'esquerres, i l'altre de dretes, cauen en els paranys típics dels consevadors i dels progres que ho són, i no són gaire crítics amb les seves respectives postures.

Em regalen bons moments, els dilluns al matí, però avui m'ha semblat que ha arribat el moment de parlar-ne.

He vist Babel, i he vist Infiltrados. Em va agradar molt més la segona, però molt més i on vas a parar, i per primera vegada en anys, estic d'acord amb l'Acadèmia a l'hora de triar la pel.lícula guanyadora. Ni la Gemma ni en Màrius no han vist Infiltrados, perquè és clar, és una pel.lícula de mafiosos, que segur que és una merda, no? Doncs no, és una pel.lícula de mafiosos, però amb guió espetarrant, pel meu gust vaja, amb interpretacions que valen molt la pena. Reconec que la vaig anar a veure perquè m'hi van estirar, però en vaig sortir encantada.

Babel, una pel.lícula crítica amb la societat americana, Sra. Calvet? Babel, una pel.lícula que parla de globalització? Babel, una pel.lícula que planteja els problemes socials del planeta? I què més! Babel és una pel.lícula plena de tòpics: els mexicans són uns estúpids, els japonesos uns obsessos sexuals i només juguen a les màquines i al karaokee, els àrabs són incultes i ignorants, els americans viatgen a un país del tercer món i miren a tothom per damunt l'espatlla... El món, no és així. Els tòpics ja no poden servir per fer pel.lícules amb una suposada crítica social al darrera. No ens confonguem, no caiguem en paranys.

Uns americans, que per cert, perden un fill de mesos, i per arreglar-ho viatgen a un país subdesenvolupat i abandonen els seus fills grans amb la serventa mexicana... Quins valors, quina responsabilitat, no?

En fi, Infiltrados versus Babel.
Di Caprio versus Pitt.
Hellen Mirren versus Pe.

L'Acadèmia l'ha encertat, ja era hora!!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs a mi també m'has fet triar infiltrados, això que babel fa setmanes que la tinc en dvd, serà qüestio de començar la descarrega.. ui no ho diguis a ningu ;) jajaj Molt bonica la foto del grup Gospel.

Anònim ha dit...

Jo he sentit una gran satisfaccio quan he sabut que no li han donat l'oscar a la Pe.
Pero aixo dels Oscars ho trobo una parida. Qui guanya un Oscar es el millor i si l'hagues guanyat un altre aquell seria el millor. Sobre gustos no hi ha res escrit.

Unknown ha dit...

Totalment d'acord. A mi Babel em sembla que es pot veure, però ja està. Em sembla que parla més d'incomunicació entre persones que no pas d'incomunicació entre cultures. En canvi Infiltrados é una pel·lícula que, sense ser cap obra mestra, et captiva de principi a fi, t'enganxa i et fa passar una boníssima estona, que és del que es tracta. Sobre gustos, Sir William, se n'han vessat rius de tinta.

Albert ha dit...

BABEL és una bona pel.lícula perquè exposa unes situacions que són credibles, encara que sigui tòpiques com dius molt bé, però són tòpiques perquè no són gens excepcionals. Està ben dirigida, ben interpretada i vistes maques.
BABEL no és la gran pel.lícula perquè no aporta res de nou al cinema.
INFILTRADOS no l'he vista, per tant, quan la vegi veuré si es pot dir si aporta quelcom al cinema.
OSCARS. No m'he quedat mai cap nit a veure la gala. Tot el papanatisme que he fet al respecte és retratar la meva dona baixant l'escala quan, clar, no hi havia ningú. De tota manera crec que molts Oscars fan justícia, però com arreu (Planeta, Sant Jordi, etc.) "cuecen habas"

Albert ha dit...

24 hores més tard he descobert l'aportació al cinema de INFILTRADOS. Es tracta d'un remake de la pel.lícula MOU GAAN DOU, 2002, HONG KONG (en anglès: INFERNAL AFFAIRS)

Anònim ha dit...

Infiltrados, per mi, està bé, però s'ha de reconèixer que la original, l'asiàtica, si t'agraden les pelis de màfies i tal, és molt millor (ara he quedat snob, però feu la prova). Per mi, Infiltrados és mil cops pitjor que Uno de los nuestros, que és de les meves prefes (crec que aquell any, als oscars, hi havia aquesta i el padrino III i alguna altra i l'òscar li van donar a bailando con lobos, vaya tela).

Babel diuen que parla de no sé quins grans temes, que és creïble i que etc. La meva xunga opinió és que és del tot increïble, pillada amb pinces i que si no sortís la Cate Blanchett cada vint minuts, m'hagués adormit.

Consti que són opinions personals.