dilluns, de gener 01, 2007

Caps d'Any



La taula ja està parada. El raïm preparat. Els Caps d’Any sempre són una festa estranya: fas el compte enrere, i repasses l’any passat com si fossis en un ritual que repeteixes any rere any. Que lluny han quedat aquells Caps d’Any de reusenca, quan organitzàvem autèntics “botellons” amb els amics i ens trobàvem en algun tros (mas per als què no sigueu de tros), per regar la nit de sangria feta en un ribell de plàstic (gibrell per als què no sigueu de rivell).

Que lluny han quedat aquells Caps d’Any en què em disfressava amb un vestit comprat a Mango o a Zara, i em calçava aquelles sabates de taló que no sabia portar, i fins i tot anava a la perruqueria (me'n faig creus, ara). Total, aquell vestit acabava sempre rebregat i esquitxat de cava o vés a saber de què. Amb aquella disfressa alguna discoteca de Salou ens acabava engolint, i algun taxi ens tornaria a casa nou hores després d’haver-ne sortit, i sense saber ben bé com despertava al meu llit amb el cap a punt d’explotar. Però què bé ho havia passat, segurament.

Que lluny han quedat aquells Caps d’Any en què un cop dutxada i tornada a disfressar, ens dirigíem tota la familia a un restaurant per celebrar que l’avi feia un any més. L’aniversari de l’avi era el dia 2 de gener, però sempre el celebràvem el dia 1, cosa que a mi, em feia molt poca gràcia ja que només podia acompanyar el rap a la marinera amb coca-cola, tot i que un vi blanc de primera es passejava amunt i avall de la taula.

Que lluny han quedat aquells Caps d’Any amb sopar de vint-i-u botons a un restaurant, amb espelmes i tot. Al•lucinada em té pensar com els pagàvem, si no teníem diners per res. Ja és ben bé que la il•lusió val tots els diners del món.

Ahir la taula era parada. Els amics, molts dels de sempre. Dels què m’acompanyaven a les discoteques, al tros i on fés falta. El sopar, el millor del món, perquè el vam fer nosaltres i això no té preu. El cotillón, diferent al de cada d’any, perquè contenia uns ullals de dràcula, objecte inesperat dins una bossa de cotillón, però que pot ser una bona metàfora per mossegar l’any nou amb la força que es mereix. Havíem pagat unes entrades per anar a una festa alternativa, però ens hi haviem de desplaçar en metro, de punta a punta de la ciutat. Un dels trajectes més divertits, perquè la gent per Cap d’Any està diferent, i el metro no és el metro de sempre. Que va. Fins i tot, en una de les parades em vaig trobar un dels meus millors amics (més nou, no de discoteca ni de tros) abraonat sobre el vidre, cridant-me. Això no pot ser pas un mal auguri.

La festa alternativa, no va decepcionar. Per fi, una festa amb gent amb ganes de gresca i amb música per poder ballar, sense més. El més fomut va ser tornar, perquè els taxis no existeixen a Barcelona una nit com aquesta, on tot es transforma i on tothom va amunt i avall amb paquets, ampolles i bosses de plàstic. Tornar amb metro va ser menys emocionant, perquè tot el què puja, ha de baixar, i la gent a aquelles hores ja està més per baixar que per pujar. Ja se sap.

Un bon Cap d’Any, un bon començament espero per aquest any. Que el ritual no s’aturi, que no s’aturi mai.

17 comentaris:

vilapou ha dit...

"Un bon Cap d’Any, un bon començament espero per aquest any. Que el ritual no s’aturi, que no s’aturi mai".
Aquesta darrera frase del post ho diu tot.
Any Nou i canvi de "piset". Bentrobada!

Anònim ha dit...

Macu, el pis nou...

Per cert, el vestit tacat de cava o de vés a saber què... De què? De cava, espero.

Perdó. En fi.

Bon any.

La reusenca ha dit...

Vilapou: quina il·lusió que hagi estat el primer en visitar el meu nou niuet... ja veu que de moment, no hi ha gaires escales, però no pateixi, ja n'hi posarem, en honor seu. Salut!

Perdedor: sí? t'agrada el pis nou? no m'hi trobo encara com a casa, però poc a poc m'hi aniré acostumant... I les taques, sí, clar, de cava, de cava.

Bon any a tots dos.

Dan ha dit...

Maco el piset!
Any nou, piset nou, i si, tot el que dius sembla un bon auguri pel 2007. Que duri!

Anònim ha dit...

Ei, Reusenca! Jo també m'he canviat de pis. Sembla que som veïns... Molt maco el vostre! Celebro que no hagueu acomplert la vostra amenaça de deixar-ho estar. Bon any.

Anònim ha dit...

dan: veig un petit centpeus corrent pel passadís del meu nou pis. Me n'alegro. Bon any!

Substitut: veig que el blocat es queda sense clientela... no va ser pas una amenaça, sinó un descans. Bon any!

Anònim ha dit...

Ai reusenca, no sé si podràs llegir el comentari que t'he posat a blocat, així que aprofito per dir-te altre cop que m'alegro que hagis tornat al món blocaire, sigui des del servidor que sigui... Jo intentaré resistir, sóc poc hàbil per fer aquesta mena de migracions (tot i que agafar l'avió no em costa tant, ai coi!).

En fi, bentornada, com diuen... Feliç 2mil7!

Anònim ha dit...

Bon any nou!!!

Es el primer cop que he visito el teu bloc pero ho faig perque m'havien explicat que has pogut emigrar de blocat...

El meu bloc ni tant sols es veu ja... estic superemprenyada... Ja m'he obert bloc a blogger, pero podries dir-me com s'exporten els posts vells???

Gracies!!

un home sobrer ha dit...

FELIÇ ANY NOU, REUSENCA, I FELIÇ NOU BLOC!
Espero que no se t'acudeixi de nou deixar-ho córrer.
;)

Anònim ha dit...

Bon any xica! ja he vist el piset nou...

Tatxenko ha dit...

Hola Reusenca!
Jo volia provar de traslladar-me al barri del que véns, més que res perquè és més nostrat, no perquè no funcioni de conya aquest on sóc, però vegent l'esbandida de gent que no hi està a gust, em sembla que em quedaré per aquí on sóc. Bé, benvinguda al barri i que el ritual del nou any no s'aturi mai!

Cristina ha dit...

Benvinguda. Molt maco el bloc. Bon any!

Anònim ha dit...

Molt bon any!!!

La reusenca ha dit...

musa: sí, sí, que hagi emigrat no vol dir que no m'hi deixin entrar a llegir els comentaris, dona...! pensa que una mica és com agafar un avió, i apa!

unmei: qui t'ha explicat aquesta proesa? ara en serio, no te'n puc dir gran cosa, jo ho he fet amb paciència i una canya, o altrament dit, ctrl+c i ctrl+v, com que estic de vacances... jo tampoc he pogut entrar al teu blocat...

home sobrer: no se m'acudirà... no hi pateixis!

puig de'n cama: xiquet, benvingut!

tatxenko: no ho facis! el ser nostrat no vol dir ser efectiu, el blocat és el titanic!!

cris: d'emigrant a emigrant, casa teva és casa meva.

doommaster: i jo segueixo sense poder-te deixar comentaris (¿?) al teu bloc... però et visito, consti.

englishteacher ha dit...

Benvinguda!!!
Caram, vau fer una festa després de la mudança? Hi ha molta gent en aquest domicili.
Això de canviar els tacons pel sopar amb els amics és un gran què! Pertenyeu al món dels pobres o dels adults, no sabria dir-vos què és millor!!
Quina gràcia.... els ullals repulsius de Dràcula, a la bossa de casa també n'hi havia uns... la meva neboda el llueix, fa f.....

Anònim ha dit...

En el cotillon que tenia també hi havien dents de Dràcula!! Algú sap perquê?
Ah, en el nou piset comença a haver caliu, quina diferència del primer dia ;)

La reusenca ha dit...

La martin: ja veus, quin merder que tenim en aquest piset, i amb el petit que és!!! ja veig que el fenòmen ullals de Dràcula es va donar a nivell nacional, quedo més tranquila!!

Antoni: tu també amb ullals de dràcula? no m'ho puc creure! Home, és que encara no havia fet inauguració! ;-)