It's nice to know your name

Era un dissabte al matí, i era dins el cotxe. Sol, bon rotllo i una cançó que sonava per la ràdio. Poc a poc em vaig adonar que m'agradava molt aquella cançó, que tenia alguna cosa que no tenien les altres que havia escoltat aquell matí i que havien passat una rera l'altra, sense més. No en sabia el nom d'aquell cantant, no en sabia res. Vaig investigar, i el vaig descobrir, i aquell dia a la nit ja en sabia el nom (Millow), la nacionalitat, la biografia i fins i tot, en coneixia ja un parell més de cançons. La setmana següent en vaig escoltar els dos únics discs, i em va semblar que era música que parla de mi, de tu, de nosaltres, i que deixa un bon regust. La seva pàgina web deia que vindria a Barcelona, i els Reis, que són molt savis em van portar dues entrades per anar al Razzmatazz, ahir al vespre.

Feia segles que no anava de concert, i segles que no entrava en aquella sala. Recordo que als divuit anys hi van tocar uns amics, després un grup del que no en recordo el nom. Tamé recordo que en aquell barri hi vaig deixar moltes pessetes en xupitos i cerveses. Ara tot és diferent, però anar de concert, és sempre una vivència imprescindible. No entenc com puc haver passat això per alt, en aquest temps.Així doncs, em poso deures pels mesos que vénen: anar més de concert.
En aquest temps hi ha coses que han canviat molt. Ja no s'hi pot fumar als concerts. Estàs allà, amb la teva consumició entre les mans, disfrutant del moment i no et pots fumar un cigarret. Així dons, em poso més deures: deixar de fumar, perquè si no es pot fumar ni en un concert, per què fumar?

El noi calb toca molt bé la guitarra, i porta reforços interessants, un grup que sona mil vegades millor que el disc. Una cançó rera una altra, un traguet rera un altre."One of it, two of it,one of it, we'll make the most of it. You'll love it ".

Una veu femenina que em recordava a la Bonnín acompanyava deliciosament aquell moment. La gent, en els concerts, ja no encèn encenedors, enlaira els mòbils i grava l'actuació. Així tens cinquanta mòbils al davant, i entremig dels caps i els mòbils, el cantant. Així doncs, em poso més deures: portar encenedor als concerts, encara que deixi de fumar."Aayooh.I'm tired of using technology aye, why don't you sit down on top of me.Aayooh.I'm tired of using technology aye, I need you right in front of me".

Avui, després d'adonar-me que un concert i una calçotada el mateix cap de setmana fan que el diumenge a tarda sigui més gos que mai, també he de dir que "it's nice to know your name", Millow.

Frase de la setmana

Exàmen de 4rt ESO.
Revolució industrial i obrerisme.

Defeneix el concepte Comunisme.
Persona que rep la comunió.
Amen.

Trobada inesperada

Feia bastant més de dos anys que no la veia. Tampoc no m'havia plantejat que un dia la tornaria a veure ni com ni quan passaria. Havia sentit que vivia a la mateixa ciutat on treballo, però allò era un rumor no confirmat, només una hipòtesi disparatada i increíble.

Ella es va casar amb el meu germà, al Perú, el seu país. Ell no ens va dir res, es van conèixer xatejant a internet. Un estiu, va tornar de vacances amb un anell al dit, amb una noia peruana que arrossegava una gran maleta, i es va topar amb una família trasbalsada, per aquella notícia surrealista. Ell només tenia vint-i-tres anys, i ella vint-i-set o més, no ho vaig saber mai del cert. No me la vaig creure mai aquella mirada, aquella actitud, aquella pressa. Ella va estar-se menys d'un any a casa els pares amb ell, va aconseguir els papers, li van trobar una feina a una empresa d'un parent de la família, i un dia, va agafar aquella gran maleta, els papers i dos mil euros, i va desapèixer de la nostres vides. Per sort.

Aquella situació em va sacsejar de dalt a abaix, vaig perdre la connexió amb el meu germà, amb els meus pares, amb mi mateixa, fins i tot. Em van dir que era racista, que no entenia què era l'amor. I una merda.

Avui sortia de l'institut i anava a esmorzar al bar del davant, com gairebé cada dilluns. I me l'he trobada davant els nassos. Ulls que es creuen, cervells que reconeixen ràpidament aquells ulls. No m'ha saludat. Però he pensat que els cercles s'han de tancar. L'he aturat, i li he preguntat si es recordava de mí. M'ha fet un gest afirmatiu amb el cap. Li he dit que treballava en aquell institut, i si n'era alumna de cicles formatius. M'ha dit que no, que venia amb el seu nòvio, que n'era alumne o ex-alumne, no he entès bé, i he mirat aquell noi que li agafava la mà. M'ha semblat que no sabia qui era jo, qui sap si sap que aquella noia és divorciada. És igual. Li he desitjat sort, li he preguntat si li anava bé, i m'ha dit que sí. Me n'alegro li he dit, i he girat cúa. Cinc minuts després tenia un nus a la gola, de tants cops que havia pensat què li diria si me la trobava. En els meus pensaments, mai li havia desitjat sort. En els meus pensaments, en el fons, me n'alegro que avui un cercle s'hagi tancat, un dia després d'haver decidit tornar a esciure al meu bloc.